Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VI de durant l'any Estimats germans, Què ens diu el Senyor en aquest evangeli d’avui? A primera vista és un evangeli que parla de la guarició d’un leprós. Però avui la lepra, malgrat que avui encara afecta 16 milions de persones en el món i unes cinquanta mil a Europa, ens pot quedar un mica lluny Amb tot, ens diuen els entesos que la referència a la lepra a la Bíblia no solament es refereix a aquesta malaltia concreta, sinó que la paraula hebrea té un significat més ampli que incorpora diverses afeccions de la pell, fins i tot a floridures a parets, mobiliari o roba (Pilar Casals). Recordo que, de petit, al poble quan es parlava de “pesta” s’usava la mateixa paraula per parlar de la malaltia dels conills, que per indicar figuradament que hi havia moltes formigues o molts mosquits: “és una pesta”, es deia amb evident exageració. Ara sí que en la pandèmia tots hem experimentat molt de prop el que és una pesta i encara molt més contagiosa que la mateixa lepra! Sigui co...

Diumenge VI de Pasqua Qui perd els orígens perd la identitat. És una frase atribuïda a diversos autors, però és ben certa. De vegades sembla que visquem una mena d’amnèsia col·lectiva que ens faci oblidar la nostra història i especialment el testimoni dels qui ens han precedit. No hem aparegut del no res, venim d’un llarg camí, tenim molts deutes amb les generacions passades, el nostre món és com és gràcies a elles...Amb errors i marrades som fruit d’una història que és la que és. Diuen que la història es pot descriure, però no es pot tornar a escriure. El llibre dels fets dels Apòstols ens mostra la   desavinença i les discussions serioses amb els judaïtzants i els intents de resoldre-les. La vida de les primitives comunitats no era idíl·lica: hi havia problemes però es posaven els camins de solució per mitjà de la correspondència i del diàleg. Avui parlem molt de la fraternitat, però no sé si realment la vivim quan volem passar per sobre dels altres i actuar en clau de pod...

Homilia del quart diumenge d’advent 24/12/17 Estimats: en el decurs de la vida anem fent plans, de vegades ens sembla que ens en sortim i d’altres no. En anglès “exit”  vol dir sortida i en català reeixir, tenir èxit, és sortir-nos-en. Déu té un pla per cadascú que hem de saber descobrir. No és que el pla de Déu estigui determinat prèviament de manera rígida, això fóra determinisme. Déu compta amb la nostra llibertat i aquest pla l’anem construint podríem dir de manera col·laborativa entre Déu i nosaltres i els altres cada dia. Hi ha moments difícils com Getsemaní quan Jesús demanava enmig d’una lluita agònica que es fes la voluntat de Déu i no la seva. La veritable llibertat no és fer allò que jo vull fer simplement sinó allò que convé que faci, allò que em convé realment. Un exemple senzill : aquestes festes hem pres i haurem de prendre decisions: a qui felicitem, a qui visitem, quin regal fem a aquesta persona, quin plat preparem.... Voldríem encertar. Però no hem ...

Diumenge XXVI de durant l'any 27/09/15 Estimats germans i germanes “Qui s’adona de les pròpies errades?/Disculpeu el que em passa inadvertit.” Són dos versets del salm 18 que hem cantat.   Sovint no ens adonem de les pròpies errades i moltes coses al voltant nostre ens passen inadvertides. El resultat de les eleccions que avui se celebren farà o hauria de fer que aquesta mateixa nit molts en la classe política s’adonin de les pròpies errades i les reconeguin... tan de bo! I que tots prenguem consciència de les nostres omissions: quin partit defensa el dret a la vida des de la seva concepció? Qui fa de la humilitat la seva senyera? Qui apel·la al bé comú o al destí universal dels béns? Ens cal encara un llarg recorregut perquè les diverses opcions polítiques responguin a les demandes sinceres de la societat. Amb tot els bisbes de Catalunya davant d’aquestes eleccions al Parlament –que molts han qualificat d’històriques- han recordat el “deure de tots els ciutadans a partic...

Diumenge XXXIII El nostre comportament està dient sense paraules la imatge que tenim amb Déu. Si som actius i fem créixer els recursos, és perquè creiem en un Déu creador; si som bons administradors, és perquè creiem que Déu ho fa així. Ahir el Dr. Esquirol en una conferència deia: viure és projectar-se, estendre’s, existir és sortir de si cap enfora. “Obrir-se al proïsme vol dir percebre la diferència. No tot és el mateix com predica el nihilisme. L’experiència de l’altre et diu que no tot és el mateix.” Quantes vegades quan ens mirem detingudament una persona, quan l’escoltem, quan la veiem actuar a casa o amb els seus ens sorprèn gratament. Hi ha una dita molt desafortunada “en comunidad no muestres tu habilidad”, perquè no et demanin allò que saps fer. Que poc sentit comunitari tenia la persona que se la va inventar, oi? Crec que és tot el contrari, és a la comunitat, a la casa, on has de mostrar quina és realment la teva habilitat.. Aquell que fa rendir els recursos, com el mal ad...