Jaume Aymar i Ragolta

  Introducció Quan dimecres passat vam administrar la unció dels malalts a la Mercè, vàrem felicitar també la Maria, la seva cuidadora russa, que estava celebrant el seu Nadal ortodox. D’una manera gairebé incomprensible, misteriosa i entranyable, totes dues han mort amb poques hores de diferència. Avui aquí a Santa Maria recordem la qui durant tants anys va servir la comunitat amb el ministeri del cant i amb d’altres compromisos i grups parroquials, la vostra estimada tieta Mercè, la germana petita dels Nadal. Homilia Recordo el dia de la nostra confirmació aquí mateix en aquest altar, l’any 1982. Érem molts nois i noies. Presidia el bisbe Ramon Daumal acompanyat de mossèn Ramon Boldú. Dalt del cor, al costat de l’organista, sota el rosetó, es retallava la figura d’una dona alta, era la Mercè que anava indicant les estrofes a qui dirigia els cants. El d’aquell dia assolellat era : “Al matí tot resplendeix tot canta/ la terra riu, llueix el sol/ ni el vent ni el mal temps no ...

Homilia en el comiat de Montserrat Padrós Cuyàs Parròquia de Santa Maria de Badalona, 2 de juliol de 2025. El 8 de novembre de 1980, aviat farà 45 anys, mossèn Lluís Nadal Padró, era ordenat diaca pel Dr. Jubany en aquest mateix presbiteri. El primer diaca d’Espanya. El mateix doctor Jubany, al Concili Vaticà II, havia contribuït de manera decisiva a la recuperació d’aquest ministeri ordenat. Aquell dia la Montserrat era molt a prop, al primer banc, amb els fills. Anys després escrivia: “El moment de l’ordenació va ser un punt molt fort per a mi. Vaig experimentar, al final de la cerimònia, la presència viva de l’Esperit Sant, aquell esclat fort d’alegria entre tots per a mi mai viscut”. Tot seguit afegia: “Després no va ser fàcil, incomprensions, semblava que el diaca feia nosa, no sabien on posar-lo. En Lluís anava acceptant tot el que venia amb l’ajut de la pregària...”La Montserrat ha estat -com costa parlar d’ella en passat- una dona profundament creient i compromesa   f...

Recés a les Germanes de Bene Mariya Residència Llegat Roca i Pi de Badalona Meditació inicial Estimades Germanes, m’heu demanat que us parli de l’esperança, un tema molt oportú, pel fet d’escaure’s el jubileu ordinari de l’any 2025 dedicat a aquesta virtut teologal. Us recomano vivament que llegiu i rellegiu la preciosa butlla de convocatòria Spes non confundit del papa Francesc. És molt bonica i expressiva l’endreça: “Francesc, bisbe de Roma, servent dels servents de Déu, a tots aquells que llegeixin aquesta carta, que l’esperança els ompli a vessar el cor.” Ja sabeu que les virtuts són set: tres teologals i quatre cardinals. Les teologals, fe, esperança i caritat. Les cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De les primeres mai no en tindrem prou, les segones cal que estiguin degudament equilibrades. Però en el decurs de la nostra vida patim crisis, i les crisis les qualifiquem. Crisis de fe. De joves molts hem patit crisis de fe. Personalment en recordo un...

  Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu. A la primera lectura hem recordat el text d’una benedicció antiquíssima ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau’. Que important que és beneir, beneir vol dir, “dir bé”. Nosaltres sovint esmercem moltes energies en criticar, en malparlar, en difamar...  no podria ser un bon propòsit per l’any que avui comença dedicar les mateixes energies en “dir bé”? La resposta a aquesta paraula, que ha estat el Salm 66, ha demanat la benedicció de Déu per cada un de nosaltres, de les nostres famílies i institucions. La gent de parla castellana solen dir: “ Vaya usted con Dios ”. I la resposta és molt bonica: “ Que él nos acompañe ”. El bisbe Tomàs Jesús, com molts veneçolans, sol dir: “bendición”. Oi que en català ens hem oblidat força d’aquestes expressions? La carta de Sant Pau parla de la plenitud del temps. La pl...

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, Quan arribem a la Cartoixa de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat per xiprers, veiem que a la blanca façana, flanquejant la imatge de Santa Maria amb l’Infant, hi ha dues imatges més: sant Joan Baptista i sant Bru. La veu que ressona en el desert i el silenci. La veu potent de Joan Baptista va sorgir del silenci del desert. I, encara avui, els cartoixans, seguidors de sant Bru, només parlen vint minuts al dia. Tots tenim necessitat de silenci i tenim necessitat d’aquestes paraules madures, perquè les paraules que han estat pastades en el silenci, solen ser paraules justes, exactes que arriben al cor. Les paraules de Joan Baptista sorgien del desert i de la comunió amb la natura. Els pares i les mares del desert, estaven llargues hores en solitud i silenci i pronunciaven aquells apotegmes, aquelles sentències breus i enginyoses que movien els cors i trasbalsaben. Quan el monarca d’Alexan...

  Homilia diumenge XXXIII de durant l’any Hi ha diverses pàgines a l’evangeli on es parla de la relació directa o indirecta dels ensenyaments de Jesús amb l’economia. Aquesta pàgina d’avui sembla tenir una lectura immediata, més enllà de lliçons morals: el diner està fet per invertir-lo, no per deixar-lo immobilitzat o amagat sota una rajola.   Una cosa queda clara, Déu és generós i magnificent i tots estem cridats a viure la generositat i la magnificència. El temps que estem vivint, amb possibilitats de conversar més en família i en petit grup, hauria de ser una oportunitat per aprofundir criteris tan cabdals com el de l’economia. I no tant per plànyer-nos de les greus conseqüències econòmiques de la pandèmia, quant de ser enginyosos i creatius en el destí de les nostres finances a la llum de la Doctrina Social de l’Església. Habitualment quan posem els diners al banc no preguntem què en fan, perquè molts ja sabem que les entitats financers solen aplicar els nostres diner...