Jaume Aymar i Ragolta

El Baptisme del Senyor   Estimats, avui culmina el temps de Nadal amb una festa molt bella, la del Baptisme de Jesús. És el que en diem tècnicament una epifania una manifestació lluminosa. El Senyor comença la seva actuació pública fent un gest humil i gloriós davant del seu cosí i gran amic Joan que prepara el seu baptisme que serà en Esperit Sant i en foc. Avui pensem en el nostre propi baptisme i les seves conseqüències en la nostra vida.   La nostra condició de batejats s’ha de fer actual cada dia. Tenim algunes pistes ben pràctiques en el que ens diu Isaïes sobre el servent sofrent. És una mena de retrat robot, un perfil d’allò que els batejats estem cridats a ser si vivim a fons el nostre baptisme: Diu el profeta que “no crida, ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers”... com contrasten aquestes paraules en un món on tants criden per imposar-se, per fer callar els altres... També nosaltres de vegades cridem i després0 ens penedim d’haver alçat la veu. El b...

  Nit de Nadal La Nit de Nadal commemora un naixement que va canviar la història, el del Fill de Déu. Però des del punt de vista humà, aquest naixement va canviar també la història de Maria i de Josep. Quan neix un nen es converteix en el centre d’atenció de totes les famílies i també degué   ser així naturalment, en el si   de la Sagrada Família, tot i que en una situació ben peculiar, fora de casa, allotjats en un estable dins una cova... Aquells joves esposos varen trigar temps a tornar a casa. Després de Betlem, a tocar de Jerusalem va venir un llarg periple per Egipte, motivat pel naixement de Jesús i les amenaces d’Herodes. Tots hem viscut i vivim naixements en el si de les nostres famílies. Ho sabeu els pares, com tots els vostres horaris s’han trastocat perquè s’han de posar en funció de la criatura que ha nascut. Ho sabeu els avis que si sou jubilats joves, us tocarà feina, bonica, però feina. I ho sabeu també els germanets grans que deixareu de ser els reis ...

La nostra vida és un pelegrinatge. El Magallanes i la Beatriz, amb gran generositat, fa uns mesos ho han deixat tot, casa i família, i han pelegrinat des de Santiago de Xile, per venir a donar suport a l’equip de la Murtra. És una bella aventura. Jo mateix avui surto de pelegrinatge cap a l’Àfrica. De primer Senegal i Gàmbia, a l’Àfrica Occidental, la costa més propera a Amèrica, per conèixer les famílies d’alguns residents aquí a la Murtra i després Burundi i Tanzània, a l’Africa Oriental. Allí estic convidat a assistir als 25 anys de professió de la Germana Jacquelinne Nduwimana. Ella i les altres religioses, Maria Rosa, Paulinne, Maria Modestus, fa un any i mig van pelegrinar generosament des dels seus països per tal de donar suport als residents de Roca i Pi.   La seva presència, la pau i l’alegria que traspuen són un bàlsam per als ancians. També uns homes africans,   que avui viuen, estudien i treballen entre nosaltres van emprendre una aventura, amb pastera -històries d...

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres tam...

Estimades germanes, estimats germans:  estem fent un tram del Camí de Sant Jaume, des de Sant Jeroni de la Murtra a Sant Jeroni de Montserrat. Som cinc amics de cinc països diferents: Mauritània, Gàmbia, Senegal, Itàlia i Espanya. El pelegrinatge és talment un resum de la pròpia vida. Sota el sol xardorós, hi ha moments de queixa interior, com es queixaven els israelites perquè enyoraven les olles de carn d’Egipte oblidant-se que en el país del Nil estaven privats de llibertat. El record seductor del benestar material els havia fet oblidar el preuat tresor de la llibertat! Ho hem escoltat a la primera lectura. Ho escrivia Jorge Manrique: “como a nuestro parecer/ cualquier tiempo pasado fue mejor”o Alexandre Dumas quan deia amb humor: “aquells temps feliços en que fórem tant desgraciats”. La memòria és selectiva i sovint oblidem allò que ens va fer madurar. El pelegrinatge et fa més atents al present i més contemplatius de realitats, si estàs atent,captes molts signes de la Providèn...

  Estimats germans i germanes, S’acosta Nadal i estem de dol. La tràgica mort de tres persones, més una vintena de ferits, dimecres passat, en una nau industrial de la nostra ciutat, al carrer Guifré, arran del paorós incendi, ha tret a la llum que des de feia anys hi vivien, en condicions indignes, prop de 100 persones, ningú sap amb certesa el nombre. És un fet escabrós que ens omple de dolor i de vergonya. De dolor perquè tota vida humana té una immensa dignitat pel sol fet d’existir i també perquè hi ha tantes persones -sovint quasi invisibles- que malviuen molt a prop nostre. I de vergonya perquè en el segle XXI no podem permetre que hi hagi aquestes bosses de misèria en ciutats civilitzades. Al nostre campanar hi ha una pancarta, plena de pols, que diu “Era foraster i em vau acollir”, una crida que aquesta setmana s’ha fet tràgicament actual i a la qual d’una manera o altra hem de respondre. Ens ha de preocupar la sort d’aquests germans nostres i ens ha de preocupar també q...