Entradas

Mostrando entradas de enero, 2017

Benaurances d'avui i sempre

Homilia diumenge IV (29/01/17) Les benaurances -dolces felicitacions del Senyor- no es troben solament al Sermó de la Muntanya. El gènere benaurança ens surt a l’encontre també en d’altres passatges de l’Escriptura, per exemple quan Elisabet li diu a Maria “benaurada tu que has cregut, tot allò que el Senyor t’ha fet saber s’acomplirà” o quan  Jesús Ressuscitat li diu a Tomàs: “benaurats els qui creuran sense haver vist”. Les benaurances tenen el perfum de la lloança, del benparlar, del reconèixer el caire positiu de les situacions aparentment més aspres i difícils. Les benaurances són un cant a les persones que són considerades beneïdes per Déu. Hi ha un matís, per tant de perennitat i d’arrelament. No es tracta d’una felicitat passatgera ni efímera: és una felicitat per sempre. És aquella que tots somniem tenir. Jesús ens ensenya que aquesta felicitat eterna s’aconsegueix per un camí paradoxal, el de l’abnegació i el de l’anorreament. Quan més ens desdibuixem a nosaltres mate

Mireu!

Mireu! Homilia diumenge II de durant l’any i Jornada Mundial de les Migracions A cada eucaristia abans de combregar, solem repetir la mateixa invitació del Baptista: “Mireu l’anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món...” Convé que analitzem aquesta frase enigmàtica. El “mireu” del baptisme té la força del profeta que ens fa sortir de l’entotsolament. “Mireu!”, Deia el poeta que la persona adulta és aquella que mira cap endavant i cap enfora... Posat a l’inrevés s’entén encara millor, és una immaduresa quedar-se mirant cap enrere i cap endins... I què vol dir “anyell de Déu”? Entre els jueus era la imatge simbòlica que millor podia suscitar una ressonància profunda d’emocions i d’evocacions. Els recordava aquell anyell que sacrificaven cada any per Pasqua, memòria de la sortida de l’esclavatge d’Egipte i signe esperançador d’alliberament. Parlar de l’anyell, és parlar doncs d’una profunda experiència d’alliberament. És com dir, “mireu el qui allibera”. Avui de què ens hem

Bellesa del baptisme i llibertat interior

La bellesa del baptisme i la llibertat interior Les paraules de la Bíblia que llegim i proclamem a l’eucaristia ens han arriba després de moltes traduccions. N’hem de ser conscients. Fora una meravella poder escoltant Jesús parlant en la seva llengua materna, l’arameu. Diuen els experts que les paraules del Senyor en aquella llengua tenen un accent propi que enamoraria tots els qui l’escoltessin.  Allò que diu Jesús és sempre més dolç i alhora més clar i contundent que el que llegim en les traduccions de l’Evangeli fetes a partir del grec o del llatí. Així, segons un expert, en l’escena de la qual avui fem memòria la resposta de Jesús a Joan Baptista no seria “accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer” sinó “permet que ara sigui així de bonic per a nosaltres, els qui completem plenament la justícia”. Jesús parla al Baptista amb molta dolcesa i inclou la decisió que prengui Joan en la bellesa d’allò que s’està esdevenint. No és un

El missatge dels tres reis

Homilia en l’Epifania del Senyor 2017 Avui és el dia de Reis. Un dia que els nens i nenes prenen un gran protagonisme. Jesús ens ha dit que si no ens fem com ells no entrarem en el Regne dels Cels. Què hem d’imitar dels infants? La seva innocència, la facilitat de riure i de plorar, de meravellar-se, de fer les paus amb rapidesa, de viure l’instant present (per als infants només hi ha dos temps “ara” i “no ara”). I sobretot els nens i nenes són capaços de jugar. Els adults hem perdut força aquesta capacitat i el joc es converteix sovint en una caricatura del joc veritable, que és dinàmic, creatiu, participatiu... Tota edat és bona per jugar. Recordo unes fotografies de Pau Casals, el gran compositor, ja ancià, corrent per la platja amb un estel. Però l’Epifania és també un motiu de reflexió i d’acció de gràcies. El camí en la fe ens demana avançar en la foscor cap a una estrella. L’estrella apareix per guiar els cercadors de Déu. Seguir l’estrella vol dir sortir d’un mateix i a

Meravella i no violència

Meravella i no violència Homilia 1 de gener de 2017 Diu l’evangelista Lluc que tothom qui ho sentia “es meravellava del que deien els pastors”. Jo em pregunto si avui les persones us meravelleu del que diem els pastors, els preveres, quan prediquem, quan anunciem amb paraules nostres les coses de Déu. I també si els preveres som capaços d’admirar-nos del que dieu els laics. Potser no prou. En aquest comencem d’any demanem que tots tinguem la capacitat de meravellar-nos, recíprocament. Les meravelles són coses admirables, dignes d’admiració. La capacitat d’admirar-se, de reconèixer-les és en l’arrel de tota saviesa. El papa Francesc en el seu missatge amb motiu de la cinquantena jornada mundial de la pau dedicat enguany a la no violència, diu que “la família és l’espai indispensable en el qual els esposos, els pares i els fills, els germans i les germanes aprenen a comunicar-se i a tenir cura uns dels altres de manera desinteressada i on els desacords o fins i tot els conflict