Jaume Aymar i Ragolta

Sonet de comiat a mossèn Richard Twagirimana, vicari, rector, amic. Amb estrambot festiu. En vol de Bujumbura (Burundi) a Addis Abeba, Etiòpia, dimecres 13 d'agost de 2025. Llegit al final de les exèquies a la parròquia de Sant Francesc de Bufalà, Badalona, el 15 d'agost de 2025, la Mare de Déu Assumpta, patrona principal de la Ciutat. A reveure, Richard Twagirimana sota el cel nebulós de Bujumbura marxem, jo amb avió cap a l'altura i tu cap a l'Ignasi que et demana. Digues-li que és l'Esperit el que mana que hem de junyir culte i cultura i ell et dirà que un cristià no es detura i riurem, perquè l'amistat dimana. Adéu, supervivent de la gran matança que vas prometre amb fe ser sacerdot rep ara de Jesús la millor dot. Ens tornarem a veure tu ja sa i jo una mica més ancià amb tanta gent de confiança.  Toqueu campanes de Canyet, Morera i Bufalà que el nostre estimat Míster Bean no se'n va.

La nostra vida és un pelegrinatge. El Magallanes i la Beatriz, amb gran generositat, fa uns mesos ho han deixat tot, casa i família, i han pelegrinat des de Santiago de Xile, per venir a donar suport a l’equip de la Murtra. És una bella aventura. Jo mateix avui surto de pelegrinatge cap a l’Àfrica. De primer Senegal i Gàmbia, a l’Àfrica Occidental, la costa més propera a Amèrica, per conèixer les famílies d’alguns residents aquí a la Murtra i després Burundi i Tanzània, a l’Africa Oriental. Allí estic convidat a assistir als 25 anys de professió de la Germana Jacquelinne Nduwimana. Ella i les altres religioses, Maria Rosa, Paulinne, Maria Modestus, fa un any i mig van pelegrinar generosament des dels seus països per tal de donar suport als residents de Roca i Pi.   La seva presència, la pau i l’alegria que traspuen són un bàlsam per als ancians. També uns homes africans,   que avui viuen, estudien i treballen entre nosaltres van emprendre una aventura, amb pastera -històries d...

Diumenge V de Pasqua Avui ens unim de cor al començament del ministeri del papa Lleó, tot pregant que l’Esperit Sant guiï les seves passes. Ahir dos murtrans   varem tenir l’oportunitat d’anar al barri de Sant Roc de Badalona que ell va visitar dues vegades i on els agustins fan tan bon servei. Avui que aquí celebrem la pasqua del malalt, tenim molt presents els nostres estimats Àngel i Clara, tan fidels cada diumenge, que estan tots dos malalts. Encomanem a la misericòrdia de Déu el Rafa Rodríguez, espòs, pare de família, treballador, cuidador amb la seva esposa la Rosario, de l’ermita de Sant Onofre que ens va deixar dilluns passat i l’Evariste, l’oncle de la germana Marie Rose de Bene Mariye, que va morir a Burundi abans d’ahir. Homilia Els fets dels apòstols ens parlen dels convertits de nou. Diu que els exhortaven que es mantinguessin ferms en la fe i que els recordaven que per entrar en el Regne cal passar moltes tribulacions. Avui creixen les conversions. Els conve...

  Homilia papa Francesc a Roca i Pi Vam saber la notícia de la mort del papa, aquí mateix durant la missa de dilluns de Pasqua. Va ser l’Ada Ortega la que ens ho va dir. També em va arribar molt a fons la frase que em vas dir, Ada: “ Al Cielo sin curvas ”. Des d’aleshores cada dia aquí l’hem recordat, però avui ho fem d’una manera més intensa, amb d’altres persones que treballeu aquí a la residència i d’altres amics. Estem tristos però també estem esperançats. Francesc era un home com nosaltres, que temia el dolor físic, ho havia dit, però també que va ser capaç d’anar molt lluny, a Singapur, a la Polinèsia, al Timor Oriental... amb cadira de rodes. La cadira de rodes limita, però també ajuda. Francesc parlava de la gent gran en primera persona, ja tenia vuitanta-vuit anys i havia estat molt malalt, però repetia una frase que sempre em va impressionar: “ nadie se muere la víspera ”, és a dir, tots ens morim en el moment que toca. Això al principi ens costa, però amb el temps ho a...

Estimades germanes i estimats germans, una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare   Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara ...

Diumenge XXVI de durant l’any Estimats germans i germanes, L’evangeli que acabem de proclamar, segons Sant Mateu, se situa dos dies abans de la Passió, per tant, en un context de tensió i de preocupació pregona. Fixem-nos si us plau a qui s’adreça Jesús amb aquesta paràbola: als summes sacerdots, és a dir, als responsables religiosos del poble i als ancians, avui diríem als seglars de llarg recorregut. Tots ells foren com el fill hipòcrita que va dir, però no va fer.   Jesús va parlar-los de la vinya -un conreu tan estès en la nostra mediterrània que era i és el símbol del poble d’Israel-. Jesús estimava amb passió el seu poble, la seva gent. Era el poble elegit per son Pare.  Déu havia donat a cada dona i a cada home la missió de treballar pel seu Poble: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.” “Avui”. Si una lliçó hem tret de la pandèmia és a viure molt més el dia a dia i que el dia de demà ja ha arribat. Certament que hem de preveure, però hem de veure molt més e...

Ahir, juntament amb mossèn Andreu Oller i amb el seminarista Pau Manent, vam veure arribar els mags prop del Pont del petroli de Badalona. Es palpava l’emoció de la gent i de la mateixa alcaldessa, Dolors Sabater quan va fer el discurs de benvinguda. Precisament el terme Epifania es referia a l’arribada d’un rei a la ciutat. Era bonic de veure els pares amb els fills a les espatlles, els avis amb els seus néts, molta gent diversa aclamant els mags, sense saber massa per què, però intuint que darrera d’aquest espectacle hi ha quelcom molt nostre. Els mags vénen a adorar Jesús. L’amic Ignasi Carbonell, monitor de la Catedral de Barcelona, ens ha envia un missatge sobre la historicitat dels mags d’Orient. Cita que l’any 1915 durant unes excavacions a Sippar una ciutat situada  la Mesopotàmia (l’actual Iraq), entre els rius Èufrates i Tigris,  a uns cent quilòmetres al nord-est de Babilònia, un grup d’arqueòlegs anglosaxons i alemanys trobaren unes taules de fang escrites en...

Homilia en la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu 15/08/15 Introducció  Vull donar la benvinguda a l'Arquebisbe   Evariste Ngoyagoye de Bujumbura, capital de Burundi.   És ell qui va ordenar mossèn Richard, vicari d’aquesta parròquia. Bienvenue Mgr . Merci d'être venu. Dans cette Eucharistie nous prions pour leur pays et pour leur église locale. Saludo també als altres concelebrants, l'arxiprest, mossèn Andreu Oller,  el P. Mariano, mossèn Rafael Melo, de Veracruz (Mèxic) als ministres de l’altar, a l’alcaldessa i a les   autoritats de Badalona, a les altres comunitats cristianes de la ciutat i als representants d’altres tradicions i confessions religioses que avui ens honoren amb la seva presència. L’Eucaristia és l’acte més important dels cristians i el celebrem amb la joia al cor. Donem gràcies pel do de la vida i per tants beneficis amb els quals Déu ens obsequia cada dia. Homilia “La festa és un invent de Déu” aquesta expre...

Fe+Caritat=Missió Homilia diumenge XXIX de durant l’any Avui celebrem el Domund, el diumenge de les missions. El lema de la Jornada d’enguany és una suma: Fe + Caritat= Missió. Comentem breument cada un d’aquests sumands i el resultat. FE: L’evangeli d’avui acaba amb una pregunta punyent: Quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? Jesús, com diem en un prefaci de la missa, ens ve a trobar a través de cada home i de cada esdeveniment. Segur que en molts cors troba fe i paciència. Un missioner a Burundi el pare Josep Maria Massana caputxí explica que un dissabte cap a les deu del matí, una dona que venia de mercat va demanar de confessar-se. Ell li va dir: “Entra a l’església, que ja vinc”. Estava rentant la roba i ho volia acabar. Qüestió de deu minuts. Però em vaig distreure i vaig començar una altra cosa. I una altra. Arribà l’hora de dinar. Després, cap a la una, de cop i volta em vaig recordar d’aquella dona. Corrents vaig a la capella i me la t...