Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes, Avui comença l’any Xacobeu que, degut a la pandèmia, s’estendrà dos anys 2021 i 2022. Demà sortim cap a Santiago amb el Pare Tomás Palliparambill, allí ens trobarem amb l’Enric el director del cor i la seva esposa. Encomaneu-nos... Cada persona que pelegrina a Sant Jaume, o a d’altres centres de pelegrinatge, ho fa per motius diversos. Cada persona amb nom i cognoms, és única i irrepetible. I hem de mirar la persona. No hi ha religions, hi ha persones religioses, no hi ha malalties, hi ha persones malaltes (els símptomes de la Covid són tan diversos i fins i tot personals!). M’atreviria a dir, no hi ha formacions polítiques, hi ha persones que es dediquen a la política. En el decurs dels darrers deu anys, la Catedral de Santiago de Compostel·la ha estat bellament restaurada, recobrant el seu antic esplendor com a lloc d’acolliment i de pregària de milers i milers de pelegrins de tot Europa. Després de setmanes o de mesos de travesses sovint difícils, q...

  Homilia Mn. Joaquim i ministres de l’altar Sr. Regidor Congregants dels Dolors Confrares de Sant Anastasi, Avui s’escauen quatre commemoracions: d’una banda és el Diumenge de la Paraula que encapçala la Setmana de la Bíblia, som encara a la setmana de pregària per la Unitat dels cristians, és també la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i, aquí, a Badalona renovarem el vot de poble a Sant Sebastià, el gloriós copatró de la nostra ciutat. Totes quatre commemoracions, a diferents nivells, tenen un denominador comú: la comunicació. La lectura de la profecia de Jonàs es podria titular “desproporció”. Jonàs era un sol home i Nínive, una ciutat   immensa.   I Jonàs ha de profetitzar sobre aquesta ciutat i cridar-la a la conversió. Sembla que Déu li demani un impossible, però ho aconsegueix, una lliçó bíblica ben vigent. Perquè no és una mica com ens trobem ara, petits davant d’unes circumstàncies molt grosses que ens depassen? El P. Xavier Mell...

  Diumenge segon d’Advent Homilia Estimats germans i germanes, Celebrem el segon diumenge d’Advent Un cataclisme és un gran trastorn físic sobtat, violent i destructiu, que es produeix a la superfície de la Terra a causa d’una inundació, d'un terratrèmol, d’una erupció volcànica. Però   per una mentalitat simbòlica (no tant per una mentalitat racionalista com la nostra), les sotragades de la terra són símbol de les sotragades morals.   Per això, tant la primera com la segona lectura ens n’han parlat amb el llenguatge de cada època. A la del profeta: “s’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall” i a la segona l’apòstol explica el dia del Senyor dient que “el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements abrandats es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi ha fet (...) tot això es desintegrarà”. Sembla talment una novel · la apocalíptica o una p...

Diumenge XXX de durant l’any Homilia Si diumenge passat escoltàvem una pregunta perversa plantejada a Jesús pels fariseus, sobre si calia o no pagar tribut al Cèsar, aquesta vegada és un mestre de la llei que, també amb segones li planteja al Senyor: “Quin és el manament més gran de la llei?” No pregunta amb voluntat d’interessar-se, ho sabia de sobres, si no per “posar-lo a prova”. Aquesta és una temptació rebuscada però sovintejada també en l’actualitat. Li preguntem a un altre alguna cosa, amb el desig de saber-ne una altra. I encara pitjor, de vegades aspirem a la veritat per mitjà d’una mentida...Cal purificar la nostra intenció. I nova resposta intel · ligent del Senyor. Jes ú s uneix els dos manaments que estaven dispersos en la Tor à (el llibre de la llei i la identitat del poble jueu)i els posa en el mateix pla i encara considera que un i altre són el pal de paller del qual penja tota l’Escriptura. I encara després hi afegirà el “com”: “Estimeu-vos els uns als altres “c...

Homilia diumenge XXVIII de durant l’any Estimats. La primera lectura que hem proclamat del profeta Isaïes, escoltada en el moment actual de pandèmia i d’incertesa, és profundament consoladora; promet amb unes imatges precioses, que “el Senyor farà desaparèixer... el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions”.   És a dir farà desaparèixer aquell dol que avui pràcticament tots els pobles de la terra estem sofrint pel flagell de la pesta que trastoca els nostres plans i ens impedeix programar res a mig termini. El profeta-poeta anuncia que el Senyor farà desaparèixer aquell sudari que amortalla les nacions per tantes víctimes de la covid-19. I com ho farà perquè retrobem el consol? El camí és a la nostra mà: si tots sabem trobar el camí que puja a la muntanya del senyor. La muntanya és bíblicament el lloc de trobada amb Déu.   Sí, aquest temps estrany és un temps que ens possibilita aprendre els viaranys que ens conviden a pujar la muntanya...

Dir sí i anar a la vinya Tots coneixem persones que són com algun dels dos fills de la paràbola. Persones que d’entrada diuen no, ja tenen la negació incorporada al seu llenguatge, però després es penedeixen i fan allò que se’ls diu. I també coneixem persones –de vegades cultures sencers- que sembla que tinguin prohibit el no, diuen sempre que sí... i sovint acaben fent el que volen. Tots dos comportaments són aspres. La negativa és tal com una fuetada i la incoherència també ens dol. El que caldria és fer les dues coses, dir que sí i anar a la vinya. Dir sí i fer les coses que se’ns encomanen amb diligència. Els publicans eren tinguts per pecadors públics, com les dones de mala vida. Fixem-nos que al costat de la creu de Jesús hi havia també dos bandolers, dos pecadors públics,   un dels quals es penedeix en el darrer moment. I als peus de la creu hi havia una pecadora, també penedida, la Magdalena. Dos penedits en qui s’acompleix la profecia d’Ezequiel: “Només que reconegui...