Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge III de durant l’any 21 de gener de 2018 Jonàs davant Nínive, una ciutat immensa. Talment com els cristians d’avui –minoria creativa- davant d’una societat que ha deixat de ser cristiana, on l’ètica sembla desdibuixar-se, on s’ensorren aquells que semblaven referents sòlids. Hem de descobrir les rutes del Senyor (salm): com podem portar Déu al món? Com podem oferir horitzons de plenitud? “No podem deixar perdre l’oportunitat present” ens ha dit Sant Pau. Antònia Cirer, a la missa de cada dia comenta: “Si Déu ens ha donat memòria i creativitat, és perquè aprenguem del passat i projectem el futur. Però ni una cosa ni l’altra no podem fer si malgastem el temps present. És avui que el Senyor ens crida”. Per tant un gran repte és viure el present. I això significa acceptar l’estat del nostre cos, les limitacions pròpies de l’edat... Veure qui tenim al costat, ara i aquí. Ésser humils perquè la tasca és molta i els recursos limitats. Altra vegada topem amb la desproporció. El...

Tercer diumenge d'Advent. Dominica gaudete 13/12/15 Avui és el diumenge del goig, totes les lectures, els ornaments, les flors, els cants parlen en aquesta clau de proximitat joiosa. Tornem a posar els ulls en   Joan Baptista, l’home del desert, el que havia portat al desert a la ciutat, dóna consells precisos i realistes: “Vestit i menjar” eren i són l’expressió popular de tot allò que és indispensable per a viure una vida digna. Lluc posa en llavis de Joan el sentit social que ja vivia la primitiva comunitat cristiana com s’explica el llibre dels Fets. És bonic de veure que avui passat tants anys la flama del compartir –malgrat tot- es manté encesa. Ahir mateix, aquí a la parròquia de Santa Maria vam tenir un concert solidari amb el lema “superant l’estigma i la pobresa,” a favor de la Fundació Acollida i Esperança una entitat dedicada a crear espais d’acollida i a atendre a persones que pateixen exclusió social moltes d’elles a causa de la SIDA, sense recursos econòmic...

Homilia diumenge VIII de durant l’any (2/03/2014) “ Considerate lilia agri ” -mireu com creixen els lliris del prat- paraules de Jesús a l’evangeli d’avui. Paraules que el recordat bisbe Joan Carrera va voler posar com a lema en el seu escut episcopal. Paraules que parlen d’espiritualitat franciscana. Paraules que indiquen que hem de contemplar la naturalesa; Antoni Gaudí deia que era el Llibre d’on copien tots els altres llibres. Paraules que conviden a tenir fe en la Providència. Les dues coses van unides. Cal educar-nos per la contemplació, la mirada serena i profunda que ens ajuda a veure el rerefons de la realitat. en definitiva la mirada de la fe. I d’altra banda aquella confiança d’aquell que sap que, en darrer terme, tot depèn de Déu. Aquesta setmana he viscut un miracle de la Providència. Els meus amics porten quaranta anys feliçment casats però no tenen fills. Potser per això mateix s’han dedicat més als altres. Ell ja fa molt temps que fa de voluntari a Can Banús, una...