Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge XXXIII de durant l'any Estimats germans i germanes, Molts de nosaltres som sensibles al patrimoni que ens han llegat les generacions precedents. Molts fan llargs viatges per visitar monuments a d’altres països. Jesús el Senyor també n’era sensible. Probablement ell, al costat de Sant Josep, havia   exercit l’ofici de la construcció. I sabia que el que ha estat fruit d’anys de feina se’n pot anar en orris en unes hores. Per això dirà que del Temple magnificent i les seves ofrenes no en quedarà “pedra sobre pedra”, com efectivament va passar quaranta anys després. Dissortadament en el decurs de la història recent hi ha hagut revoltes iconoclastes que han ferit la nostra sensibilitat i que s’han emportat en dies o en hores tresors centenaris o fins i tot mil · lenaris. I tots tenim present les imatges del mur de les lamentacions, que és encara avui el lloc més sagrat del judaisme, on els nostres germans grans, preguen des de fa mil · lennis, davant del te...

En l’Any de la Misericòrdia, el signe del rentament de peus aquest Dijous Sant té una ressonància especial. Els peus es rentaven sobre tot als pelegrins, era per tant una obra de misericòrdia, pròpia de l’acolliment.  Conservo una fotografia d’un vicari, que ja va morir, el P. Giovanni Ferrando. Era un gran caminador. Pujant a peu a Montserrat un havia quedat enrere: li feien molt mal els peus. El P. Giovanni de vegades anava al davant, de vegades al costat, de vegades a darrera de tot, com ha de fer el bon pastor... En veure aquell pobre que havia quedat enrere, es va agenollar als seus peus, li va guarir les ampolles i li va fer una frega, sàviament, perquè pogués continuar caminant. És la millor imatge del bon pastor. De vegades cal caminar al ritme del més lent, a pensar o a actuar...  Tan important era antigament el rentament de peus que a la primitiva comunitat s’havia plantejat si no era un nou sagrament. Avui és un dia molt eclesial. Diu el Papa Francesc que l’...