Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge 7/C de durant l’any; 23 de febrer de 2025 Avui fem memòria agraïda de la germana Viqui Molins, la monja del Raval, tan estimada i que ha fet tant de bé a tantes persones marginades. Morí dijous passat. Havia fet una revifalla fecunda d’un mes. Durant anys a les pàgines de Catalunya Cristiana , explicava les seves experiències quotidianes amb tantes amigues i amb tants amics que s’han quedat al marge del camí i que ella coneixia i tractava personalment. A ella li encomanem la nostra missió, tan difícil i tan enriquidora d’acollir i d’acompanyar als qui s’han quedat al marge del camí. La germana Viqui deia que quan va estar a llatinoamèrica havia descobert la pobresa, però quan va venir al Raval va descobrir-hi la marginació, literalment les persones que ens fan nosa, que ens molesten. Crec que aquesta és una altra versió de l’enemic. Veiem l’altre com el que mai no pot ser amic nostre. Perquè és d’una altra cultura, perquè ens fereix el seu alè, la seva presència, la ...

Homilia 28 d’octubre de 2018 Els cristians de tota la vida ens hauríem de preguntar si no fem de tap. Vull dir si amb el nostre comportament facilitem els altres l’accés a Déu o més aviat els el privem. Quan diem “que això sempre s’ha fet així” i no admetem cap canvi, quan renyem la gent, quan ens impacientem, quan repetim contínuament als altres allò que haurien de fer... No estem fent de tap? Abans de dir-li a un altre allò que ha de fer, hem de procurar que l’altre, per mitjà nostre i de la comunitat, experimenti l’amor de Déu, que se senti estimat... Aquell cec cridava planyívolament i tothom el renyava per fer-lo callar. Cal l’imperatiu de Jesús perquè ells canviïn d’actitud i finalment li diguin: “Anima’t i vine, que et crida”. No hagués estat millor que li haguessin facilitat d’entrada l’encontre amb el Senyor? Facilitar l’encontre amb Déu, aquesta és també i primordialment la missió de nosaltres els sacerdots, que hem de ser misericordiosos amb els altres perquè nosalt...

De deu, un Diumenge XXVIII de durant l’any La germana Viqui Molins, religiosa que treballa al Raval, fa una distinció important entre el que és pobresa i el que és marginació. Quan va anar a Llatinoamèrica es va trobar amb la  pobresa econòmica i cultural, amb la insuficiència o la manca de recursos. Quan va venir a Barcelona, al Raval i als barris més desafavorits, en canvi, va descobrir la marginació. Ella  diu que els marginats són, literalment, aquells que molesten, aquells que ens fan nosa: pel seu aspecte, per la seva insistència, per la seva aparent inoportunitat... I es va sentir cridada a anar precisament a ells, als alcohòlics, als drogoaddictes, als transvestits, als transeünts... Als leprosos d’avui. N’ha conegut i n’ha ajudat molts. S’ha fet amiga d’ells. Els ha ajudat a posar dempeus com a persones. A alguns els ha incorporat a la societat i a l’Església. Aquesta setmana hem celebrat la festa de Sant Francesc d’Assís. Un dia que Francesc, ja en procés de ...

Homilía diumenge XVI de durant l'any (29/07/15) A partir d’una situació ben humana, un breu descans després de la missió que resta truncat,   Jesús es compadeix de la gentada perquè “eren com ovelles sense pastor”. Un cor de pastor és un cor de carn, capaç de compadir. Tan de bo tots els pastors tinguéssim aquesta sensibilitat de Jesús envers les persones especialment davant les més desorientades... Ja procurem tenir-lo, però tots –també els seglars- podem caure en la temptació de l’enduriment en el tracte amb els altres.   El cor del bon pastor l’hem cantat   en el salm 22.Fa unes setmanes, un feligrès preparat ens feia una catequesi sobre aquest   salm. Ens deia que és talment un dístic amb dues escenes complementàries. Una taula del dístic ens presenta un pastor acompanyant el seu ramat. No són les ovelles grasses de les nostres contrades, més aviat eren les primes d’aquell temps, que passaven per llocs eixorcs i es guiaven pel so compassat de la vara...

Homilia del diumenge 6 de durant l’any 15/02/2015 Fa uns dies la germana Victòria Molins, la “mística del carrer” en ser investida doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull, explicava que quan va tornar de Nicaragua i va venir a treballar en els barris més deprimits de Barcelona, va descobrir la diferència fonamental entre pobresa i exclusió social o marginació. “Per expressar-ho d’alguna manera diré que la pobresa fa llàstima i que aquest tipus de marginació a la qual vaig decidir dedicar-me acostuma a fer nosa”. En temps de Jesús aquests exclosos eren els leprosos, considerats impurs. Es a dir, per als jueus, els més allunyats de Déu. Ja hem sentit a la primera lectura en quines condicions havien de viure aquells malalts... No oblidem que en la mentalitat d’aquell temps, la malaltia era considerada un càstig i d’altra banda les mesures higièniques estaven molt lluny de les que avui hi ha a l’abast de molts països.   Jesús, en canvi, deixa que un leprós s...