Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia en la vetlla pasqual de 2026   Pasqua significa pas. Pas de mort a vida. Pas de tenebra a llum. De la fredor a escalf. Aquesta nit és plena de símbols. Experimentem la bellesa de la creació en el relat del Gènesi i la responsabilitat que tenim envers ella. Evoquem personatges de tant relleu i de tanta força com el mateix Moisès, líder del seu poble, partint les aigües, caminant a peu eixut.   El missatge és clar: ens cal fer un pas endavant. A l’evangeli Jesús recomana a les dones que vagin a Galilea, un indret que simbolitza l'inici del ministeri de Jesús, l'obertura de l'evangeli als gentils (“Galilea dels gentils”) . El lloc de trobada de les dones amb el Ressuscitat, representant la perifèria geogràfica i espiritual, oposada al centre religiós i masculí de poder de Jerusalem. Avui també Jesús ens convida que ens allunyem del poder i anem a les nostres galilees, fiant-nos més sovint de la intuïció femenina.  Joan-Lluís Pérez Francesch ahir al ...

Diumenge de la Sagrada Família 2025 A tota família hi ha ancians, hi ha adults i hi ha infants. Jesús diu que si no ens fem com infants no entrarem en el Regne del cel (Mateu 18,3). Des d’una lectura racionalista, aquesta és una afirmació paradoxal, perquè tots pensem que som o voldríem ser adults madurs i responsables i sembla que fer-se infant sigui fer una regressió.   Però evidentment aquest no és el sentit de les paraules de Jesús. A Catalunya ja diem que “infants naixem i infants tornem”. I és ben bé així i potser no està tan allunyat del que diu el Senyor, que fou mediterrani com nosaltres. Les persones quan ens fem grans ens anem tornant més necessitades d’afecte, com els nens i nenes, estem més en el nostre mon, sovint fantasiós, ens entotsolem com els nens quan juguen sols, fins i tot, físicament, ens anem reduint. Aquesta és una manera natural de fer-se infant. I, en cert sentit, pot ser també sobrenatural. Durant la missa del dia de Nadal, una anciana de la residè...

Diumenge XV del temps ordinari Benvolguts germans i germanes, Diumenge passat, a la claror de l’Evangeli, ja començarem a parlar d’aquesta “Església samaritana” que hem d’anar forjant cada dia. Quan els setanta- dos samaritans tornen de la seva missió -que ha estat una missió reeixida- Jesús exulta de joia. Salvant totes les distàncies, deu ser semblant al goig que uns pares sentiu quan un fill vostre, missioner o missionera, us fa la seva esperada visita i us comparteix amb alegria tantes vivències en el si d’una altra cultura. O quan aquest estiu, un fill o un net, retorna d’un camp de treball, d’un voluntariat, potser en un país pobre -com el cas del Ton, que ha tornat aquests dies de Nairobi, d’un camp de treball-   fins i tot quan una filla o un net, torna d’unes colònies, que li han permès de formar-se, enmig de la natura o ajudant els altres. O senzillament quan algú torna del Camí de Santiago i ens explica tot un seguit de vivències que li han permès descobrir-se inte...