Fidelitat i missió universal
Diumenge XXIX de durant l’any. Diumenge mundial de les missions aquesta escena que avui llegim passava a Jerusalem, en un temps que Judea estava directament sotmesa a Roma. Galilea, que era la residència habitual de Jesús, vivia una lleu independència. Cal dir que els súbdits de l’Imperi pagaven molts petits tributs, però un cop l’any pagaven la seva contribució personal el seu tribut més important. Era un signe dolorós de la seva servitud a un poder estranger i pagà. Com a estranger ofenia la consciència nacional d’Israel. Com a pagà es comprometia la seva fidelitat religiosa, que considerava la idolatria com el pecat més abominable. Aquells que feien la pregunta a Jesús no buscaven pas aprendre si no comprometre’l, literalment seria caçar amb un parany. Una de les condicions de l’amistat veritable és la de no caçar ni deixar-se caçar. La qüestió era molt delicada. És lícit pagar tribut al Cèsar? Aquella pregunta cremava. Dir que sí, ofenia el poble, dir que no, incitava a la re...