Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XVI de durant l’any 22 de juliol de 2018 Estimats germans i germanes, Ens és fàcil d’imaginar-nos els apòstols parlant amb Jesús de tot el que havia fet i ensenyat. De les vivències boniques que havien tingut, de la gent que havien conegut, de les persones que havien ajudat a posar dempeus, de les dificultats que s’havien trobat...I Jesús fent-los preguntes, i ensenyant-los... Els apòstols ens els imaginem gairebé sempre amb grup, o de dos en dos... difícilment solitaris. Recordo que de petit em va impressionar molt una pel·lícula. No recordo l’argument, però sí que recordo que eren uns capellans que vivien junts. Aleshores vestien de sotana, dinaven, conversaven... Mai m’ho hagués imaginat perquè en la meva ment d’infant, el capellà era una persona solitària. El rector del meu poble vivia amb els seus pares, però gairebé sempre el veia sol... Al Col·legi dels jesuïtes del carrer de Casp podíem imaginar que els vivien en comunitat, però només els veiem a classe, o...

Homilia diumenge VIII de durant l’any (26/02/2017) Dilluns passat acompanyàvem en Joan. El seu pare havia mort, encara jove, després de patir un càncer que se’l va emportar amb poc temps.  Al final del respons, en Joan va adreçar-nos unes paraules. Emocionat pel record del pare, de cos present, però amb el ferm convenciment que en aquell moment havia de dir-nos a tots alguna cosa que ens fes reflexionar.  Ens va dir que, certament, el càncer és un mal que afecta a molts, però que hi ha un mal pitjor que afecta a tots que és la por. M’hi ha fet pensar l’evangeli d’avui, on Jesús reitera que no ens hem de neguitejar. Ja fa anys, el jesuïta i tractadista d’art contemporani Friedhelm Menneckes, va promoure que en el presbiteri poligonal de la seva parròquia de St Peter a Colònia, molts artistes, creients o no, exposessin les seves obres. La única condició era la que venia donada pel marc arquitectònic: les obres s’havien d’adequar a una estructura ternària, com un tríptic. Van...