Jaume Aymar i Ragolta

Estimades germanes, estimats germans:  estem fent un tram del Camí de Sant Jaume, des de Sant Jeroni de la Murtra a Sant Jeroni de Montserrat. Som cinc amics de cinc països diferents: Mauritània, Gàmbia, Senegal, Itàlia i Espanya. El pelegrinatge és talment un resum de la pròpia vida. Sota el sol xardorós, hi ha moments de queixa interior, com es queixaven els israelites perquè enyoraven les olles de carn d’Egipte oblidant-se que en el país del Nil estaven privats de llibertat. El record seductor del benestar material els havia fet oblidar el preuat tresor de la llibertat! Ho hem escoltat a la primera lectura. Ho escrivia Jorge Manrique: “como a nuestro parecer/ cualquier tiempo pasado fue mejor”o Alexandre Dumas quan deia amb humor: “aquells temps feliços en que fórem tant desgraciats”. La memòria és selectiva i sovint oblidem allò que ens va fer madurar. El pelegrinatge et fa més atents al present i més contemplatius de realitats, si estàs atent,captes molts signes de la Providèn...

En l’Any de la Misericòrdia, el signe del rentament de peus aquest Dijous Sant té una ressonància especial. Els peus es rentaven sobre tot als pelegrins, era per tant una obra de misericòrdia, pròpia de l’acolliment.  Conservo una fotografia d’un vicari, que ja va morir, el P. Giovanni Ferrando. Era un gran caminador. Pujant a peu a Montserrat un havia quedat enrere: li feien molt mal els peus. El P. Giovanni de vegades anava al davant, de vegades al costat, de vegades a darrera de tot, com ha de fer el bon pastor... En veure aquell pobre que havia quedat enrere, es va agenollar als seus peus, li va guarir les ampolles i li va fer una frega, sàviament, perquè pogués continuar caminant. És la millor imatge del bon pastor. De vegades cal caminar al ritme del més lent, a pensar o a actuar...  Tan important era antigament el rentament de peus que a la primitiva comunitat s’havia plantejat si no era un nou sagrament. Avui és un dia molt eclesial. Diu el Papa Francesc que l’...