El crit
Homilia Diumenge XXVIII de durant l’any Estimats germans i germanes. Jesús, camí de Jerusalem, s’ha posat a travessar la zona que hi ha entre Samaria i Galilea, unes regions que estaven enemistades, renyides, des de feia segles. I, de sobte, aquells deu leprosos prenen la iniciativa de sortir al seu encontre, altrament si el Mestre hagués entrat en la ciutat, s’hauria contaminat. No és un únic leprós, és tot un grup de descartats. I es posen a fer l’únic que poden fer, cridar. Una imatge tràgica. M’ha vingut a la ment un quadre d’un pintor noruec, Munch, que es diu El crit , ben segur que el coneixeu. El mateix pintor, que tenia la vida marcada pel sofriment i la mort, l’explica, aquella tarda, passejant, va deixar anar un crit que el sobrepassava, “un udol infinit que penetrava tota la natura.” Aquells leprosos de l’evangeli també cridaven amb veu poderosa: rere el seu clam hi havia el sentiment del refús que aquells pobres intocables havien patit. Aquests dies ha estat...