Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como David Jou

Tot es transfigura

Diumenge II de Quaresma. 25 de febrer de 2024 Estimats germans i germanes, el científic i poeta catòlic David Jou, diu que l’episodi d’Abraham i el sacrifici d’Isaac que hem proclamat a la primera lectura és ben problemàtic: «Jo no creuré mai en un Déu que m’exigeixi el sacrifici d’un fill, diuen molts. Però molts d’ells han renunciat a tenir fills per la seva comoditat, o van tenir fills i no se’n van ocupar, o van tenir fills i els van enviar a la guerra, o van avortar, però diuen que no creurien en un Déu que exigeixi el sacrifici dels fills.» Quina contradicció! Jove, des que comences a treballar, o acabada la teva carrera universitària, has de produir i pagar impostos per poder-te sostenir-te tu mateix i la societat en el context del qual vius, has de sostenir l’estat, amb totes les seves tremendes càrregues i has de sostenir un nombre cada vegada més gran de primerencs jubilats. I això ho fas amb greu minvament del teu temps i de les teves energies per conèixer el món, pe...

Joves mansuets i rebels (versió del diumenge)

  Diumenge segon del temps ordinari. 15 de gener de 2023 Estimats germans, Joan, era cosí i amic de Jesús. Ja abans de néixer havia saltat d’entusiasme dins les entranyes d’Elisabet. Per què doncs diu “jo no el coneixia?”. Per què desconeixia el misteri de la seva personalitat transcendent. I cal que descobreixi el signe de l’Esperit Sant sobre ell, i per això ara el presenta a la gent com “l’anyell de Déu”. Mai en tot l’Antic Testament una persona havia estat anomenada així. El Baptista podria haver usat altres termes més familiars per als seus oients: pastor, rei, jutge...però per què anyell? Què vol dir anyell? Ja sabeu que l’anyell, xai o corder és l’exemplar jove, de menys d’un any, de qualsevol espècie d’ovella domèstica.   L’anyell és jove.   Per què se sacrifica un animal jove? Per poder-lo consumir. La carn de xai és el principal tipus de carn consumida pels humans.   I, per això, aquest apel · latiu, anyell, m ’ ha portat a reflexionar en els joves,...

El do més magnífic

El baptisme del Senyor 10/01/16 Avui a les nostres comunitats ha davallat el nombre de casaments, però en canvi els baptismes s’han mantingut o fins i tot han augmentat. Per què? Potser perquè molts pares intueixen que batejar els seus fills petitons és protegir-los del mal... Crec que ací hi ha una intuïció profunda, potser d’una religiositat molt senzilla, popular, però que no es pot menystenir... Certament el baptisme protegeix, guarda, però el baptisme també és el sagrament més important, imprimeix caràcter, és la porta d’entrada a l’itinerari cristià. Sant Gregori Naziancè escrivia: “el Baptisme és el més bell i el més magnífic dels dons de Déu (...) . L’anomenem do, gràcia, il·luminació (...) bany de regeneració, segell, i tot el que hi ha de més preuat. Do, perquè és donat als qui no aporten res; unció perquè és sagrat i reial; il·luminació perquè és llum esclatant; (...) bany perquè renta; segell perquè ens guarda...” És evident que tota aquesta riquesa requereix una cat...

Un instant etern

Diumenge II de Quaresma Avui, amb les imatges enregistrades podem anar endavant i endarrera. Podem congelar la imatge, accelerar-la o retenir-la. Això no ho podem fer en la vida real: la història és per ser descrita, però no podem tornar-la a escriure. Tampoc el futur no ens pertany. És cert que tenim la memòria que ens permet evocar el passat i que som capaços de somniar i dissenyar el futur, però tot des de la humilitat del nostre present, l’únic que tenim. La transfiguració de Jesús fou un d’aquells instants que els apòstols volgueren fer eterns en el seu cor: Que n’estem de bé aquí a dalt! I Jesús transfigurat il•lumina i dóna sentit ple a la llei (Moisès) i als profetes (Elies). Després comprendran que la passió és necessària per entrar a la glòria, però ells han tastat ja l’eternitat. Han viscut un temps fora del temps com el de l’eucaristia. Tots lloem la fe d’Abraham, pare dels creients. “Quina escena tan dura, com li podia demanar Déu el sacrifici del seu fill?” Diuen molts, p...