Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, quan arribem a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat al final per alts xiprers, veiem que a la blanca façana, a banda i banda de la imatge de la Mare de Déu, hi ha dues altres imatges: sant Joan Baptista i sant Bru: la veu que ressona en el desert i la veu del silenci eloqüent. Les paraules de Joan Baptista sorgien de la solitud i el silenci i de la comunió amb la natura -llagostes i mel boscana. I molts les van escoltar i es van convertir, és a dir es van girar cap a Déu i es van preparar per conèixer Jesús. Però avui “cridar en el desert” ha passat a ser sinònim que ningú no t’escolta i avui -com ahir- les veus profètiques continuen essent silenciades i a la societat i a l’església que en formem part, pequem d’omissió, perquè tenim el deure d’escoltar aquells que són més silenciats: els ancians, els joves i els descartats i no ho fem, o no ho fem prou. I això...

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, Quan arribem a la Cartoixa de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat per xiprers, veiem que a la blanca façana, flanquejant la imatge de Santa Maria amb l’Infant, hi ha dues imatges més: sant Joan Baptista i sant Bru. La veu que ressona en el desert i el silenci. La veu potent de Joan Baptista va sorgir del silenci del desert. I, encara avui, els cartoixans, seguidors de sant Bru, només parlen vint minuts al dia. Tots tenim necessitat de silenci i tenim necessitat d’aquestes paraules madures, perquè les paraules que han estat pastades en el silenci, solen ser paraules justes, exactes que arriben al cor. Les paraules de Joan Baptista sorgien del desert i de la comunió amb la natura. Els pares i les mares del desert, estaven llargues hores en solitud i silenci i pronunciaven aquells apotegmes, aquelles sentències breus i enginyoses que movien els cors i trasbalsaben. Quan el monarca d’Alexan...