Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge 4rt de durant l’Any 31 de gener de 2021. San Joan Bosco. Es veu que en temps de Jesús, els que es reunia a la sinagoga, estaven cansats i avorrits de les predicacions dels mestres de la llei   que es limitaven a repetir paraules erudites, apreses per obligació i recitades de memòria, disquisicions buides... una pedagogia errònia, que dissuadia els oients. I es van adonar que Jesús, aquell predicador de Natzaret, malvist perquè procedia d’un poble petit -i sembla que de gent força violenta- ensenyava “amb autoritat”. Sí, Jesús ensenyava: aquesta era la seva activitat principal a Galilea: ensenyar, és a dir, comunicar als homes i dones, el pensament de Déu amb llenguatge humà. Era un “rabí”, un “mestre” que trametia saviesa. Segurament tots hem tingut a la vida molts professors, però de mestres, pocs. I els recordem. Quan el poble va sentir a Jesús va experimentar l’emoció d’entrar en contacte amb la Paraula de Déu. La rel de la paraula “autoritat” és augmentar, pr

  Homilia Mn. Joaquim i ministres de l’altar Sr. Regidor Congregants dels Dolors Confrares de Sant Anastasi, Avui s’escauen quatre commemoracions: d’una banda és el Diumenge de la Paraula que encapçala la Setmana de la Bíblia, som encara a la setmana de pregària per la Unitat dels cristians, és també la festa de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes i, aquí, a Badalona renovarem el vot de poble a Sant Sebastià, el gloriós copatró de la nostra ciutat. Totes quatre commemoracions, a diferents nivells, tenen un denominador comú: la comunicació. La lectura de la profecia de Jonàs es podria titular “desproporció”. Jonàs era un sol home i Nínive, una ciutat   immensa.   I Jonàs ha de profetitzar sobre aquesta ciutat i cridar-la a la conversió. Sembla que Déu li demani un impossible, però ho aconsegueix, una lliçó bíblica ben vigent. Perquè no és una mica com ens trobem ara, petits davant d’unes circumstàncies molt grosses que ens depassen? El P. Xavier Melloni, jesuïta,

 Homilia Diumenge II de durant l'any 170121 Diuen que un pare ric, amb el seu fill ric, van pujar a una muntanya alta. El pare li va dir al seu fill: “mira, fill meu, un dia tot això serà teu.” Després, al mateix cim van pujar un pare pobre amb   un fill pobre i li va dir simplement: “Mira!”. No li podia dar res més, mai aquell paisatge no seria possessió seva però li va dar la riquesa de mirar amb ulls de gratuïtat. Una vegada, dalt de l’avió, un bon amic em va convidar a mirar per la finestreta, el paisatge des del cel era extraordinari. Em va dir: “Mira! És una festa per als ulls”. M’escrivia un altre bon amic, el Miquel Albert. Em deia, “tinc ganes de tornar-te a veure.” I és invident des del seu naixement! Però ens veiem.   La mare de la Mercè feia anys que era cega, però la Mercè m’explicava amb emoció que a l’hora de morir la seva mirada es va tornar especialment clara: “Estic segura que la mare, en aquells últims moments, hi veia.” El Pablo, en ple confinament, va hav

  Diumenge del Baptisme del Senyor 2021 Estimats germans i germanes, Any de neu, any de Déu, es deia antigament, amb saviesa. La nevada d’aquests dies és, amb ulls de fe, un bon auguri d’un any que voldríem que fos per a tots un “any de Déu”, que se superés la pandèmia, que ens poguéssim tornar a abraçar i que emprenguéssim tots plegats un canvi d’estil de vida més atent a la natura, més sinodal en el treball, més viscut en la festa. Un any que tothom trobés el seu lloc i que l’economia malmesa es comencés a refer. Dimecres passat celebràvem l’Epifania, la manifestació als mags als pobles no jueus, avui celebrem la manifestació de la divinitat de Jesús en el seu baptisme principalment a nosaltres els creients que voldríem ser també creïbles. Dues festes plenes de llum. Notem com el baptisme de Jesús marca un punt d’inflexió en el seu itinerari: suposa el pas de la seva vida amagada a la seva vida pública i manifesta la identitat i la missió de l’Infant de Betlem. Com en la nostra

Diumenge II de Nadal L’antífona d’entrada d’avui diu:   “Mentre un silenci tranquil embolcallava l’univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la vostra paraula totpoderosa vingué del cel, deixant els trons reials. (Salm, 18).” Aquest Nadal per a molts ha estat especialment silenciós, meditatiu, contemplatiu... L’absència de persones estimades, la malaltia pròpia o la dels nostres amics,   ha estat una ocasió per tocar a fons. I aquest segon diumenge dins del temps de Nadal ens dona l’oportunitat d’assaborir aquest fons i aquest evangeli que hem proclamat. Perquè el Verb es fes carn va haver de superar tres obstacles: La foscor. És la manca de llum, però també com a terme poètic, pot significar la presència d’ombres, maldat, o depressió... En el nostre context d’avui la foscor té un nom: el coronavirus i totes les seves conseqüències. El pròleg és esperançador: la foscor no ha pogut ofegar la Paraula. El segon obstacle és “el món” en el sentit negatiu que li dona l’

 Santa Maria Mare de Déu 1/01/2021 Avui 1 de gener tenim tres motius de celebració: En primer lloc, avui és l’octava de Nadal, el dia que Jesús fou circumcidat i fet membre del poble de Déu, rebent el nom de Jesús que és una promesa perquè significa “Déu salva”. Ho hem escoltat a l’Evangeli. En segon lloc avui és també el seu Sant Nom (Manel) que abans era el 2 de gener. Quants secrets que amaga un Nom! I també i no menys important avui es dedica al dia a la Mare de Déu, una títol cristològic, perquè en dir que Maria es mare, subratllem que Jesús és home i en dir “de Déu” resumim el Misteri de la seva persona. Maria que rumia aquells esdeveniments com tantes mares i àvies passeu pel vostre cor la vida dels vostres fills i nets. En ser el primer dia de l’any civil és també la Jornada Mundial de la Pau, el dia de pregària per la Pau, a la qual fan referència la primera lectura i el salm. Recordo que de petit, quan a casa el pare feia el pessebre, posava certament pastors que anaven a