Petits però enginyosos
Diumenge XXXI de durant l’any Estimats germans i germanes. Zaqueu era petit però enginyós. I va saber suplir la seva petitesa enfilant-se a l’arbre, perquè la multitud no li privés de veure’l. Possiblement li semblava que ja en tenia prou amb veure a Jesús –no sabem si per curiositat - però el Senyor li va fer un regal sorprenent : hi va parlar i es va autoconvidar a menjar a casa seva. I aquesta convidada inesperada va suposar un canvi en la vida d’aquell home que era cap de publicans i ric. Per tant una persona malvista, però que fa un testimoni públic d’esmena. Què ens diu avui aquest evangeli? Jo crec que tots ens sentim petits quan les circumstàncies ens superen. Quan ens sentim desconcertats i perplexos. Probablement molts voldríem veure Jesús i parlar-hi i fer-li preguntes i que ens digués com hem d’actuar. Nosaltres no el veiem físicament, però sí que l’escoltem cada vegada que escoltem la Paraula i el veiem amb els ulls de la fe cada v...