Jaume Aymar i Ragolta

Estimades germanes i estimats germans, a la primera lectura que hem proclamat, Abraham s’adorm, a l’evangeli de la transfiguració, els tres apòstols, Pere, Jaume, Joan també s’adormen. Què ens està dient Déu amb aquest adormir-se? Diu que Abram caigué en un son profund i s’apoderà d'ell un gran terror, com una foscor (altres versions parlen d’un terror intens i fosc), però que després va veure una torxa encesa que il · luminava el pacte, l’aliança de Déu que s’obre pas enmig dels cinc animals sacrificats... Els deixebles a la muntanya alta de la transfiguració, quan es desvetllaren (del seu son), veieren la glòria de Déu, diu l’evangelista i entraren en el núvol lluminós. O sigui que tots ells passen de la tenebra a la llum, de la fosca a la claror radiant. Podríem dir que passen de mort a vida. Una frase que els grans encara continuen usant quan experimenten un alleugeriment gran és: “He passat de mort a vida”. Jesús compara el   Regne de Déu amb la situació d’un pagès que...

“Les estrelles aniran caient del cel”.  Una frase enigmàtica de Jesús a l’evangeli d’avui  que en cert sentit continua vigent.  A la bíblia hi ha algunes referències a les estrelles. Abraham, savi astròleg, les contemplava i sabia entendre el seu llenguatge mut i encara que les constel · lacions, aquella nit meravellosa li estava dient que no podria ser pare, Jahvé, el seu Déu que era més alt que els estels li va prometre una descendència més nombrosa que les estrelles incomptables. De petits i de joves miràvem més el cel i jugàvem a endevinar les constel · lacions i experimentàvem la nostra petitesa davant de les distàncies que es mesuren amb any llum Avui, molts hem deixat de contemplar el firmament: els neguits quotidians ens ho impedeixen. Ens ho impedeix també la pantalla que ens absorbeix... Simbòlicament hi ha personatges famosos que eren per a nosaltres un referent, personatges estel · lars que, tot d’una, cauen en desgràcia i deixen d’il · luminar les nostres n...