Jaume Aymar i Ragolta

Benvolguts germans concelebrants Administradors de la Confraria de Sant Anastasi Germans i germanes, celebrem la festa de Sant Anastasi el soldat lleidatà que és el nostre gloriós copatró. Anit a les 10 no   hi hagué la tradicional crema del dimoni a la Platja, però sí que molta gent, amb un punt d’emoció vam encendre lots, mòbils, espelmes, als balcons i finestres, convençuts que la fosca no pot apagar la llum. Avui no hi ha missa solemne pública, però sí que la celebrem a porta tancada amb els administradors de la Confraria i molts us hi esteu unint per mitjà de les xarxes. Us demanem disculpes per les petites errades tècniques que hi pugueu trobar. Aquesta tarda no hi haurà la tradicional Passada que és potser l’acte més participatiu i festiu de tot l’any a Badalona, però sí que a casa podem fer una estona de festa i, jugar petits i grans i potser mirar fotos i vídeos de la Passada d’altres anys. Sí que hem fet córrer per les xarxes una visita guiada a Santa M...

Homilia diumenge XXX de durant l’any (29/10/17) El P. Jaume Sidera, claretià, comenta al Full Dominical d’aquesta setmana que els savis d’Israel comptaven  613 preceptes, que calia saber-los tots i practicar-los. I diu entre parèntesi que no els podem criticar gaire perquè avui el Codi de dret canònic té 1.752 canons i el Codi civil espanyol 1.976 articles. Per al poble de Jesús, la Llei o Torà era el valor suprem, l’expressió del pensament de Déu, la única norma de la perfecció humana i la garantia de la felicitat. Jesús com a fill del seu poble abraçava la Llei i la complia, però amb llibertat d’esperit. Calia resumir la Llei: “Estimar Déu i estimar el proïsme.” I això és ben original, perquè les lleis avui no solen parlar d’estimació. La llei és racional i l’estimació es considera, equivocadament, sentimental. “Estima al Senyor el teu Déu”. Aquestes paraules, els bons israelites les resaven cada matí i cada nit. Les portaven escrites al vestit i a la llinda de la port...

“ I vaig sentir d’una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l’últim dia ” És una peça, talment una reflexió filosòfica sobtada, que la Mercè Rodoreda introdueix com una pedra preciosa a la Plaça del Diamant. És d’alguna manera el meu sentir d’avui, que percebo d’una manera forta el pas del temps, el temps dintre de mi. Tinc la certesa que la majoria de vosaltres una o altra vegada us ha passat el mateix...Diuen que quan un és feliç el temps passa de pressa. I quan...