Jaume Aymar i Ragolta

Quan escoltem la proclamació de l’evangeli,   és important que ens fixem a qui s’adreça Jesús. De vegades parla als deixebles, d’altres parla a la gent o als mestres de la llei. Avui respon als   apòstols. És a dir als seus seguidors més immediats, més propers, que   li acaben de fer una petició sincera, demanar més fe: «Augmenta'ns la fe». Jesús s’adreça avui a nosaltres en concret, els qui tenim més responsabilitat en les comunitats perquè ens diem creients i practicants, que volem seguir-lo i que també li demanem més fe. Més fe per mirar-nos les persones i les circumstàncies des de Déu. Per descobrir quin és el pla de Déu en la nostra vida. Mes fe per entendre’ns a nosaltres mateixos, per comprendre el món. Més fe pràctica. I Jesús que sempre ens convida a mirar la naturalesa ens posa l’exemple de la morera «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: ‘Arrenca't de soca-rel i planta't al mig del mar’, i us obeiria. El gra de mostassa és l...

Homilia diumenge XXV de durant l’any Divendres es va presentar el llibre De Lluc a Teòfil , del savi biblista Josep Rius Camps, un recull dels seus articles setmanals a Catalunya Cristiana .   Fou un acte acadèmic solemne i, alhora, amable i proper. Deia el Rector de l’Ateneu, el Dr. Armand Puig, que en l’autor “s’han trobat l’anàlisi i la intuïció”. Val la pena que el llegim i sobre tot que captem el seu mètode. Doncs bé, mossèn Rius, afirma que Jesús és l’acompliment del Projecte de Déu. Un Projecte, afegia (humanament parlant) abocat al fracàs... I si rellegiu les paraules dels malvats en contra del just que avui recull el llibre de la Saviesa, veureu que en són de terribles i, alhora, d’actuals: “Posem-lo a prova, ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovarem si sap suportar el mal, condemnem-lo a una mort vergonyosa...” Un mal ordit, una conxorxa, un pla secret per fer el mal. La dissort del just, en mans dels torturadors, és quelcom que s’ha repetit i e...

Diumenge XXIII Estimats germans i germanes, La situació de Jesús que descriu l’evangeli d’avui no és fàcil. Diuen els biblistes que se situa en el moment que Jesús s’ha vist obligat a exiliar-se en territori pagà per la pressió que exerceixen sobre els seus deixebles les autoritats jueves que han vingut expressament de Jerusalem. L’experiència de l’exili. De l’allunyament dels poderosos que ens pressionen de tantes maneres. L’experiència de tants exilis que avui viu el planeta. L’experiència que en la nostra   mesura podem viure cada un de nosaltres. Ahir, en la trobada de confrares a Montserrat, passàvem a prop del monument a Pau Casals, on   hi ha inscrita   aquella frase del Pessebre que resumeix tots els exilis: “Quan s’acabarà tan llarg caminar per terres estranyes!”. Afortunadament, també arribem a familiaritzar-nos amb les “terres” que de primer ens semblaven estranyes és a dir en els contextos estranys, com els que estem vivint.   Perquè hi ha un exili inte...

Diumenge XIV de durant l’any El profeta Ezequiel se sent enviat per Déu a un poble “de cara endurida i cor empedreït.” Vet aquí dos trets que encara avui continuen ben vigents. Ésser una cara dura és una expressió col · loquial que encara avui fem servir per designar una persona desvergonyida, descarada... que no l’importa mentir per aconseguir els seus objectius. La persona que es creu que la fi justifica els mitjans, i com que la finalitat és bona, tots els mitjans són útils per arribar-hi. Doncs resulta que no, la fi no justifica els mitjans. Tot i que tantes persones, potser fins i tot ben intencionades, s’ho creguin, la fi no justifica els mitjans. Per més que la fi sigui excelsa, sublim, la millor fi... no justifica els mitjans. A   més sembla que l’autor d’aquesta frase perversa, “la fi justifica els mitjans”, no és Maquiavel com molts pensen i citen acríticament, sinó Napoleó Bonaparte un dels homes més poderosos de la història que la va dir després de llegir El Príncep ...

Diumenge del Domund, 2020 Estimats germans i germanes, Acabem d’escoltar com a Jesús li plantegen una pregunta enverinada: si és lícit pagar o no el tribut al César. Els qui li plantegen són enviats pels fariseus i partidaris d’Herodes Antipes La pregunta va precedida d’una mena d’elogi molt ben pensat però intuïm que pervers. Reconeixen a Jesús que diu sempre la veritat, que ensenya de debò els camins de Déu i que no obra per complaure els homes. Tres afirmacions veritables però mogudes per l’afany d’adulació. Cada text s’ha de posar en el seu context perquè, si no, es converteix en un pretext.   He dit que uns que li plantegen la pregunta enverinada són partidaris d’Herodes Antipes, fill d’Herodes el Gran, que volien la independència dels jueus enfront del poder romà. Herodes Antipes és el monarca feble i corrupte que pressionat per Herodies, la mare de Salomé, va ordenar l’execució de Joan Baptista i que es va mofar de Jesús a la Passió titllant-lo de boig.   Per cert...

Setmana IV de Pasqua En les primeres comunitats també hi havia tensions i crisis. La més perillosa era la que van provocar els judaïtzants, els que afirmaven que per ser cristians abans calia passar pel judaisme. Això anava en contra de l’expansió missionera i universal de Pau i Bernabé. Però tots van acceptar l’arbitratge de l’Església mare de Jerusalem i la crisi es va superar. Durant els primers mil anys del cristianisme el paper del Papa de Roma era aquest mateix: fer d’àrbitre. Intervenir en cas de conflicte. Cada església local anava desenvolupant la seva missió. Va ser després que tot es van anar centralitzant. Ara el Papa Francesc ha fet un gest realment innovador en crear un petit grup de Cardenals per assessorar-lo en el govern de l'Església i estudiar un projecte de reforma de la Cúria. Fixem-nos que no es parla de comissió si no de “grup” una paraula que té un to de frescor i de germanor molt més gran. Altra fet destacable és la procedència dels vuit purpurats, q...