Jaume Aymar i Ragolta

Intencions: en memòria agraïda del Miquel Iglesias, pelegrí a Santiago de Compostel · la i de l’Enric Morist, director general del telèfon de l’Esperança. Estimats, El proper conclave aquests dies és motiu de conversa en els nostres ambients. Estalviem-nos les travesses i les conjectures. Confiem en l’Esperit Sant, invoquem-lo. L’Esperit actua més enllà de les flaqueses humanes i també gràcies a les nostres febleses. A partir de dimecres vinent els cardenals escolliran, d’entre ells mateixos, el successor de Pere. I avui l’evangeli ens parla precisament de Pere, una figura molt propera i molt humana. Pere pren una decisió: «Me’n vaig a pescar». I els altres el segueixen. Cal que el proper papa sigui també decidit, que obri camí, que segueixi les passes de Francesc, que ha donat exemple amb determinació ignasiana d’una església en sortida. I que ell mateix ha fet viatges profètics a l’hemisferi sud. A l’església avui hi ha persones decidides, llançades, emprenedores, que obren camí....

Estimats amics, una vegada en la paret del despatx del doctor Jubany, que és qui em va ordenar, vaig veure penjat un poema manuscrit de Joaquim Ruyra que em va agradar molt i que vaig pensar que era una bona meditació per aquest temps de Quaresma. Ara m’adono que aquest poema lliga misteriosament amb   l’evangeli que aclamem de proclamar. Comença dient: Crec que Jesús és Déu, el cor m’ho diu i enamorat segueixo sa doctrina no vull saber la causa ni el motiu de res que hagi dictat sa veu divina. Vull creure refiat cluca la nina el cor rendit, l’enteniment passiu Senyor soc un infant aquí em teniu sols vostre mà de Pare m’encamina. Aquell dia, potser d’hivern o de primavera, no ho sabem, com el que estem vivint ara mateix, Jesús convida tres dels apòstols més difícils de convèncer, Pere, Jaume i Joan a fer una caminada i   a pujar a una muntanya alta. I al Tabor no van pujar-hi com es puja avui amb uns taxis que van molt de pressa. Devien pujar-hi, segurament, ...

Homilia diumenge V de Quaresma   Hi ha alguna manera d’experimentar el pas de mort a vida?   Mireu: amb el pas dels anys ens anem carregant de remordiments, de ressentiments, de pors… El remordiment és la pena que ens causa de sentir-nos culpables d’una mala acció. El ressentiments són fruit de les ofenses, mofes i enganys que hem rebut. Les pors tenen mil motius… Tot el dolor, tot el sofriment, totes les ferides que la vida ens comporta, poden anar-nos tancant en nosaltres mateixos fins   a la mort de l’ànima. Davant d’aquest risc cal que avui tornem a sentir la veu de Jesús que ens diu personalment amb força, com a Llàtzer: “Surt a fora!.” La reconciliació és el sagrament que ens fa experimentar aquest pas de mort a vida. Fa pocs dies hem vist el Sant Pare agenollar-se com un penitent més davant del confessor a Sant Pere. Rebre el perdó sagramental amb d’altres persones ens fa sentir que tots som pecadors i que tots som perdonats. Fa 28 anys també era diume...