Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como homilia

Els gegants i la festa o la intel·ligència orant

Els gegants i la festa o  la intel · ligència orant Estimats germans i germanes, La pujada dels gegants a peu fins aquí a Sant Jeroni de la Murtra, té una gran força simbòlica i històrica. Ja en temps de la Colònia d’Estiuejants havien pujat uns gegants. Es veu a les antigues fotografies. També els amics de la Faràndula de Badalona, encapçalats per l’Ezequiel Barrios, cada any per Corpus pugen gegants, podem dir que han preparat el vostre camí... però per primera vegada avui els gegants heu pujat a peu, fent un llarg recorregut per la ciutat de Badalona i els seus barris. Els experts en símbols (Chevalier/Gheerbrant) ens diuen que els gegants, per la seva alçada i dimensions sou el símbol de la intel · lig è ncia espiritual. I   aneu en contra dels titans que simbolitzen les forces brutes de la terra, els desitjos terrenals en contra dels espirituals. I el nostre estimat Joan Soler Amigó ens recordava que no hi ha tipus de cultura que mobilitzi més la gent que la cultura p...

Per un sí i per un no

D iumenge XXVI de durant l’any A Sant Vicenç de Paül. Estimats germans i germanes, La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent. Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, « Sou desu ne » per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» « Sou desu ne .» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» (« Sooo desu ne.. .») ja estan començant a dir-te que no. Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perq...

Jesús escolta

  16/08/2026 - Diumenge XX de durant l’any (A) Intencions Difunts: Mossèn Richard Twagirimana. En el primer aniversari de la seva mort. M. Antònia Montesinos (1955-2026). Trinitària i de l’orde de les verges consagrades. Vius: Malalts: Ousmann Hammeh, murtrà. Yoan i Josep Maria Mas Garcia, residents a Singapur i pelegrins al Monestir. Homilia Aquest passatge de l’evangeli de Mateu que hem proclamat em commou perquè representa talment un punt d’inflexió en la trajectòria del Senyor. De vegades podem pensar que Jesús com a fill de Déu que era ho tenia tot tan clar, que anava seguint un pla preconcebut i tothom s’havia de doblegar als seus manaments. I no és així. Jesús parla, però també escolta i escolta atentament. És empàtic, mai no ignora qui demana auxili, fins i tot quan la multitud intenta fer-lo callar. Escoltar vol dir deixar-se transformar. Jesús escolta el cec Bartimeu, escolta els deu leprosos, escolta la dona cananea.   En aquest passatge afirma:...

Homilia en la Solemnitat de l'Assumpció de Maria

Priorat de Santa Maria del Mar del Collet, 15 d’agost de 2026 Estimats, Maria en el misteri de la seva Assumpció és en l’arrel d’aquest priorat. El seu nom per ser precisos hauria de ser Priorat de l’Assumpció de Mar, de la mateixa manera que l’església barcelonina de Santa Maria del Mar s’hauria de dir Basílica de Santa Maria de l’Assumpció del Mar. I quina relació hi ha entre l’Assumpció i el mar? Molta! Hi ha moltes esglésies i basíliques de la costa catalana dedicades a l’Assumpció de Maria: Castelló d’Empúries, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes, Calella, Arenys, Mataró, Badalona, Barcelona,   Sitges, Vilanova i la Geltrú... No és dogma, però a la costa catalana hi ha goigs i relats populars molt antics que diuen que Maria va ser assumpta des d’un penyal vora el mar. A Blanes, a Lloret, a Sitges hi ha la tradició que l’aparició de la seva imatge al mar, va ser el dia de l’Assumpció.   Els goigs a Santa Maria Assumpta a Sant Feliu de Guíxols, diuen: ...

L'Esperit encarnat

  L’esperit encarnat Intencions Preguem pe l’etern repòs d’Engràcia Casas Torrents que morí el passat 31 de Juliol del 2026 . I per l’Aleix fill de Laura que va morir als 12 anys, avui fa tres mesos. Entre els malalts, donem gràcies per la bona evolució de mossèn Jordi Cussó i encomanem també el Yatma, resident a la Murtra i ingressat a l’Hospital de Mataró.   Homilia Aquesta lectura del llibre dels Reis és un dels passatges més bells de l’Antic Testament. El profeta reconeix la presència de Déu en un aire suau.   En un oreig d’amable silenci, com traduïa el biblista Eduard Bosch Bellver. Aquesta manifestació de l’Esperit Sant, dolça i humil, li arriba més que el vent, el terratrèmol i el foc. L’Esperit troba molts camins per arribar a nosaltres. A vegades sí que ens sacseja com el vent huracanat, ens fa tremolar com el terratrèmol o ens purifica com el foc... però d’altres és així una brisa. Què vol dir per cada un de nosaltres sortir a fora i estar a la p...

La branca que ens sosté

  Estimats germans, La lectura del llibre de la Saviesa ens ha parlat de la fortalesa, una de les quatre virtuts cardinals. Una vegada deien d’un poderós, “és dèbil amb els forts i fort amb els dèbils”. Fatal.   El que cal, en tot cas,   és fer-se fort amb els forts i fer-se dèbil amb els dèbils. I diu una altra cosa molt interessant: “el poder si volguéssiu sempre el teniu a la mà”. Ho trobo veritablement impressionant. De vegades critiquem molt els poderosos. Però oblidem que la veritable autoritat és la del qui tenint poder l’usa només quan és realment oportú d’usar-lo. En la mateixa línia, trobem el salm 85 que dona tots aquests qualificatius a Déu: indulgent, bo, ric en l’amoc, capaç d’escoltar, compassiu, benigne, lent per al càstig... Hi ha moltes persones que diuen no creure en el Déu de l’Antic Testament i tenen les seves raons... però el salm és també Antic Testament. Haurien de matisar. En Juan Carlos Losada Málvarez, a qui avui recordem, malgrat la seva fe...

La gran paràbola de l'educació

  Homilia diumenge XV de durant l’any Intencions. Difunts: Jordi Torra (Canyet), Verònica Malalts: Jordi Cussó, Joan Salvador Memòria històrica de les Llars Anna Gironella de Mundet. Estimats germans, A a paràbola d’avui, per mitjà del sembrador, Jesús ens parla en llenguatge simbòlic,   de l’educació. Tots nosaltres n’hem rebut i moltes de nosaltres hem mirat d’educar els altres. Els pares -els avis, els educadors- van invertir en nosaltres molts recursos com abundosa i generosa és la sembra del sembrador de la paràbola. Però tots som conscients també que no sempre hem sabut aprofitar bé aquests recursos i l’evangeli n’assenyala possibles motius. En la llavor caiguda arran del camí hi ha els   fracassos. La nostra vida està teixida d’èxits i de fracassos, i de tots n’aprenem. Ni ens hem de vantar pels èxits ni ens hem de plànyer pels fracassos.   D’altres vegades hem estat també frívols, és a dir no ens hem pres seriosament aquelles vivències o aquel...

Els pobres ens commouen

Diumenge XIV de durant l'any Preguem pel repòs actiu i etern de Pepe Guerra, pare de cinc fills, 18 nets i 12 besnéts. El seu fill  Pepe jr molt amic de mossèn Marc Labori. Estimats germans i germanes, A Jesús el commovien les persones pobres. Una vegada va veure una vídua que tirava a la guardiola del temple unes poques monedes i la va posar com a exemple... Quantes vegades a nosaltres també ens commouen les persones pobres! Els veiem captant o vivint pels carrers, o venent o tocant als passadissos del metro o fent acrobàcies a les cruïlles. Gairebé sempre, si els fem una almoina, ni que sigui mínima, ens responen amb una paraula agraïda i fins i tot una benedicció, un ben dir. Certament que una almoina només és un petit pedaç, que cal treballar per erradicar les causes de la pobresa... però és un signe, és un gest de solidaritat. Fa unes setmanes vaig estar parlant amb un noi senegalès que portava vivint al carrer de Badalona, al Gorg, un mes. Vam explorar un principi de so...

Apòstols de la gratuïtat

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,   el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.   Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria pr...

En las exequias de Juan Carlos Losada Malvarez

En las exequias de Juan Carlos Losada Malvarez Sancho de Ávila, 30 de mayo de 2026. Unas palabras de consuelo para las mujeres y los hombres que habéis formado parte del contexto vital de Juan Carlos. Su madre Mila, sus hijas Carlota y Alba, su cuñada Lola. Su hermano Arturo. Sus nietos, sus sobrinos… Para una madre ver morir a un hijo, es algo que no parece previsto por la naturaleza. La muerte de un hijo es un momento para tocar a fondo. También mamá vio marcharse pronto a mi hermano José. Cada día le recuerda, pero a partir de aquel momento su vida cambió. Ante el cuerpo ahora sin vida de nuestro hermano Juan Carlos, quiero recordar algunos momentos de luz en nuestras historias personales. El primero es del de nuestra primera comunión. Era el día de la Ascensión del año 1965, en los jesuitas de Caspe. Nos la administró el P. Isidre Burunat  (1926-2009)  jesuita y biblista y, en aquel momento, rector del Colegio. Todos eramos varones, Pablo Bara, Jaume Guardiola, P...

Abraçada Trinitària

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2026 Ahir celebrava un casament a Sant Iscle d’Empordà. Una església força gran, en part romànica, en part ampliada, que em diuen que pràcticament està tancada al culte. Els nuvis tenen una trajectòria provada d’operacions i disgustos personals que no venen al cas però que confirmen la repercussió psicosomàtica dels mals moments. Fins poc abans del casori, al nuvi li sagnava el nas. He de dir que els meus amics són batejats i solters. Després del consentiment hi ha hagut un moment molt emotiu, la filla biològica de la núvia, que portava els anells, s’ha posat a plorar i ha abraçat els seus “pares.” A l’altar romànic eren tres abraçant-se. Oi que és una imatge bonica de la Santíssima Trinitat? Analògicament és la gran abraçada del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La imatge de l’abraçada plau molt a la meva mare. Als seus 95 anys, li agrada poc fer petons, s’estima més les abraçades. Em consta que també li plau al filòsof Josep Maria Esquirol, s...

Fidelitat encarnada. Alfred Rubio de Castarlenas

Diumenge sisè de Pasqua Estimats. Som en plena cinquantena pasqual. Un temps propici per a la festa, per a la joia de la trobada, per a viure la veritable alegria. Un grup de benedictins belgues de l’abadia de Saint André de Bèlgica, com a introducció de la missa d’avui, sisè diumenge de Pasqua, escriu: “Cap fundador no pot esperar veure que la seva obra es perpetua si els seus deixebles no acullen el seu missatge, en un esperit d’amor comprensiu, de fidelitat a la tradició que ell ha creat i d’obediència a les seves primeres intuïcions. Lluny de reprimir les forces de creativitat i de matar les iniciatives, una tal fidelitat suscita la necessària adaptació a la vida. Viure de l’esperit i de l’exemple del fundador, permet de superar les dificultats i les proves d’anar endavant.” Evidentment estan parlant de Jesús, el fundador d’aquella petita facció d’homes i dones sortits del judaisme i també de l’hel · lenisme que, primer, es va anomenar “els del camí” i, després, a Antioquia, va...

La Creu de Maig

  Homilia diumenge cinquè de Pasqua A Germans i germanes. Jesús diu “jo soc el Camí”. Ser camí, ser via...vol dir tenir un terme. Caminem amb una destinació, amb un final. I Jesús és el Camí que ens condueix vers al Pare. “Un camí, quina cosa tan curta de dir/quina cosa tan llarga de seguir” escrivia Josep Maria de Sagarra. I és que el camí de vegades és costerut, és pedregós, hi ha revolts...i caminem a la intempèrie exposats al sol i la pluja. Aquesta és una de les sorpreses que ens trobem quan fem el Camí de Santiago, que totes aquestes vicissituds ens visiten. Jesús és també la Veritat. Aquest lloc de repòs està destinat a tots aquells que busquen la Veritat. Dijous vinent farà 30 anys de la mort de mossèn Alfred Rubio de Castarlenas, sacerdot, metge, formador, pensador, poeta... Ho celebrarem. Ell, en sintonia amb Francesca Güell va dissenyar aquesta invocació: “Ment Sagrada de Crist, il · lumina’ns i uneix-nos en la Veritat.” I ambdós van concebre aquest Monestir com un l...

El deixeble desconegut

Diumenge III de Pasqua  Estimats germans, és lícit fer-nos preguntes sobre els textos de l’Evangeli que anem proclamant any rere any, que hem escoltat tantes vegades... I un d’aquests el d’avui, el dels deixebles d’Emaús, un text tan proclamat que fins i tot ha donat nom a uns recessos. Sabem que un dels dos es deia Cleofàs, però de l’altre, l’evangelista Lluc no en diu el nom. Algun pintor d’icones (els pintors d’icones sovint són grans teòlegs) va suggerir pintant-la en una icona, que el segon deixeble d’Emaús, en realitat era una dona, potser l’esposa de Cleofàs. Que els que marxaven cap al seu poblet no eren dos homes si no un home i una dona, un matrimoni de deixebles. De fet els primers llocs on es celebraren les primeres eucaristies eren les cases, per tant no tindria res d’estrany que aquells dos esposos deixebles i pelegrins acollissin Jesús a casa seva.   Al calendari hi ha alguns esposos cristians: Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza, Lluís i Cèlia Martin, els ...

Vetlla Pasqual 2026

  Homilia en la vetlla pasqual de 2026   Pasqua significa pas. Pas de mort a vida. Pas de tenebra a llum. De la fredor a escalf. Aquesta nit és plena de símbols. Experimentem la bellesa de la creació en el relat del Gènesi i la responsabilitat que tenim envers ella. Evoquem personatges de tant relleu i de tanta força com el mateix Moisès, líder del seu poble, partint les aigües, caminant a peu eixut.   El missatge és clar: ens cal fer un pas endavant. A l’evangeli Jesús recomana a les dones que vagin a Galilea, un indret que simbolitza l'inici del ministeri de Jesús, l'obertura de l'evangeli als gentils (“Galilea dels gentils”) . El lloc de trobada de les dones amb el Ressuscitat, representant la perifèria geogràfica i espiritual, oposada al centre religiós i masculí de poder de Jerusalem. Avui també Jesús ens convida que ens allunyem del poder i anem a les nostres galilees, fiant-nos més sovint de la intuïció femenina.  Joan-Lluís Pérez Francesch ahir al ...