Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como homilia

Tots Sants 2026

Estimats germans i germanes, hem viscut aquesta setmana la dolorosa tragèdia del xoc de trens d’Urda, a Toledo. amb tants morts i ferits, que ha tots ens ha commogut i ens ha fet sentir la nostra vulnerabilitat. I avui diumenge dia de Tots Sants, m’ha vingut a la ment un episodi que va viure la Mare Teresa de Calcuta, el 10 de setembre de 1946, precisament en un tren camí de Darjeeling, al nord de l’Índia, per fer uns exercicis espirituals ple de gent va viure una profunda experiència mística que va canviar radicalment la seva vida. Ella ja era monja de l'orde de Loreto i exercia com a professora a Calcuta. Durant el trajecte en tren, Teresa explica que va sentir la veu de Déu demanant-li que ho deixés tot   — fins i tot el seu convent on era molt feliç— per anar a viure i servir directament als barris més miserables. Quan va baixar del tren, ja no era la mateixa. Aquest episodi em fa adonar que a la vida no hi ha una sola vocació, que si estem atents Déu ens pot cridar en un llo...

També vosaltres vau ser emigrants

Homilia diumenge XXX de durant l’any Avui tot es polititza: el temps, la sanitat, l’ensenyament, la immigració... Els polítics més que detectar problemes, haurien d’explorar solucions. Però l’opinió pública té també un gran pes en la trajectòria política. I nosaltres som opinió pública. Quantes vegades ens ha de venir a la ment aquest avís que hem escoltat: “també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte”. Molts emigrants d’anteriors generacions recorden el seu procés com un camí de sacrifici extrem, adaptació i silenci. I ben segur que fou així.   En comparar-se amb els nouvinguts, sovint es genera una narrativa segons la qual “nosaltres ho vam fer de la manera correcta i sense ajudes”, mentre que es percep que els immigrants actuals reben més facilitats o no s’esforcen de la mateixa manera. Certament pot ser una percepció esbiaixada que no facilita les coses. També tu vas ser emigrant...Quants que han deixat plens d’esperances, el seu poble,   els seus parents, de v...

Retornar l'amor

Homilia diumenge 29 de durant l’any Estimats, en una ocasió, quan arribaren a Cafarnaüm, allà on Jesús vivia, a casa de Pere i d’Andreu, els recaptadors del tribut del temple van preguntar a Pere si el seu mestre pagava el tribut, i Pere els va dir que sí. En entrar a casa, Jesús qüestionà Pere sobre si els reis cobren tributs dels fills o dels estranys, i en respondre Pere que dels estranys, Jesús conclogué que els fills n’estan exempts.   Tanmateix, per evitar escàndols, Jesús digué a Pere que anés a pescar i que en la boca del primer peix hi trobaria una moneda per pagar per tots dos. Fills d’una terra, d’una pàtria (la casa del Pare) formem part d’una gran família que ha d’organitzar sàviament la bona convivència. En aquest context cal entendre aquest passatge i la sàvia resposta de Jesús “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”, segons els entesos, la traducció exacta fora: retorneu, torneu, al Cèsar allò que és del Cèsar i retorneu a Déu el qu...

Donar fins i tot el cos. Ignasi Banús Ruíz

I gnasi Banús Ruíz (Baix a mar,   Badalona, 10 de març de 1933- Canyet, Badalona, 14 d’octubre de 2026). L’Ignasi ho ha donat tot. Un dia de l’any 1969, es va donar del tot a tu, Maria Carme, en el sagrament del matrimoni, després s’ha anat donant al Marc i al Roger, després a la Sara i a la Sílvia, després als seus tres nets, el Julià, el Lluc, la Berta... també s’ha donat al a seva ciutat Badalona i, finalment, ha donat també el seu cos a la ciència.   Encara als més grans ens desconcerta celebrar un comiat sense el cos present... On és? Però vosaltres sabeu on és ara el seu cos, en un hospital universitari català. Allí servirà per a estudis científics. Per al cristià el cos és molt important. Però les persones que donen el cos a la ciència encara són poques. Recordo que fa uns anys ho va fer la Maria Pedragosa, la mare de la Teresa Biayna, una canyetaire sàvia, que conversava llargament amb en Joan Soler Amigó sobre les nostres tradicions. I el marit de la Teresa, el Delm...

Casament de Blanca Baltà Aymar i Ignacio Artiach Castañón

Basílica de la Mare de Déu de laMercè de Barcelona, 3 de octubre de 2026. Sant Francesc de Borja. Estimados Blanca e Ignacio, estimados hermanos y hermanas. ¡Enhorabuena! Llegáis al sacramento del matrimonio después de un proceso maduro y de una profunda reflexión. Vosotros, Ignacio y Blanca, sois personas que buscáis tiempos de calidad para conversar y compartir, para diseñar este hermoso proyecto en común. Para soñar en los que vendrán…   Un saludo cordial a los que habéis venido de Sinaloa y de Puerto Vallarta y de la Ciudad de México.   ¡Vaya pachangón que vais a organizar manos! (También de Suecia, de Marruecos, de Madrid y de otros puntos). Saludo especialmente a este matrimonio marroquí-español de primera fila. Buena gente. Qué es el tiempo? se pregunta San Agustín en las Confesiones. Si nadie me lo pregunta lo sé. Cuando alguien me lo pregunta no lo sé. Para el insigne pensador -un converso- ni el pasado ni el futuro existen de manera objetiva, ya que el primero ...

Els gegants i la festa o la intel·ligència orant

Els gegants i la festa o  la intel · ligència orant Estimats germans i germanes, La pujada dels gegants a peu fins aquí a Sant Jeroni de la Murtra, té una gran força simbòlica i històrica. Ja en temps de la Colònia d’Estiuejants havien pujat uns gegants. Es veu a les antigues fotografies. També els amics de la Faràndula de Badalona, encapçalats per l’Ezequiel Barrios, cada any per Corpus pugen gegants, podem dir que han preparat el vostre camí... però per primera vegada avui els gegants heu pujat a peu, fent un llarg recorregut per la ciutat de Badalona i els seus barris. Els experts en símbols (Chevalier/Gheerbrant) ens diuen que els gegants, per la seva alçada i dimensions sou el símbol de la intel · lig è ncia espiritual. I   aneu en contra dels titans que simbolitzen les forces brutes de la terra, els desitjos terrenals en contra dels espirituals. I el nostre estimat Joan Soler Amigó ens recordava que no hi ha tipus de cultura que mobilitzi més la gent que la cultura p...

Per un sí i per un no

D iumenge XXVI de durant l’any A Sant Vicenç de Paül. Estimats germans i germanes, La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent. Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, « Sou desu ne » per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» « Sou desu ne .» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» (« Sooo desu ne.. .») ja estan començant a dir-te que no. Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perq...

Jesús escolta

  16/08/2026 - Diumenge XX de durant l’any (A) Intencions Difunts: Mossèn Richard Twagirimana. En el primer aniversari de la seva mort. M. Antònia Montesinos (1955-2026). Trinitària i de l’orde de les verges consagrades. Vius: Malalts: Ousmann Hammeh, murtrà. Yoan i Josep Maria Mas Garcia, residents a Singapur i pelegrins al Monestir. Homilia Aquest passatge de l’evangeli de Mateu que hem proclamat em commou perquè representa talment un punt d’inflexió en la trajectòria del Senyor. De vegades podem pensar que Jesús com a fill de Déu que era ho tenia tot tan clar, que anava seguint un pla preconcebut i tothom s’havia de doblegar als seus manaments. I no és així. Jesús parla, però també escolta i escolta atentament. És empàtic, mai no ignora qui demana auxili, fins i tot quan la multitud intenta fer-lo callar. Escoltar vol dir deixar-se transformar. Jesús escolta el cec Bartimeu, escolta els deu leprosos, escolta la dona cananea.   En aquest passatge afirma:...

Homilia en la Solemnitat de l'Assumpció de Maria

Priorat de Santa Maria del Mar del Collet, 15 d’agost de 2026 Estimats, Maria en el misteri de la seva Assumpció és en l’arrel d’aquest priorat. El seu nom per ser precisos hauria de ser Priorat de l’Assumpció de Mar, de la mateixa manera que l’església barcelonina de Santa Maria del Mar s’hauria de dir Basílica de Santa Maria de l’Assumpció del Mar. I quina relació hi ha entre l’Assumpció i el mar? Molta! Hi ha moltes esglésies i basíliques de la costa catalana dedicades a l’Assumpció de Maria: Castelló d’Empúries, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes, Calella, Arenys, Mataró, Badalona, Barcelona,   Sitges, Vilanova i la Geltrú... No és dogma, però a la costa catalana hi ha goigs i relats populars molt antics que diuen que Maria va ser assumpta des d’un penyal vora el mar. A Blanes, a Lloret, a Sitges hi ha la tradició que l’aparició de la seva imatge al mar, va ser el dia de l’Assumpció.   Els goigs a Santa Maria Assumpta a Sant Feliu de Guíxols, diuen: ...

L'Esperit encarnat

  L’esperit encarnat Intencions Preguem pe l’etern repòs d’Engràcia Casas Torrents que morí el passat 31 de Juliol del 2026 . I per l’Aleix fill de Laura que va morir als 12 anys, avui fa tres mesos. Entre els malalts, donem gràcies per la bona evolució de mossèn Jordi Cussó i encomanem també el Yatma, resident a la Murtra i ingressat a l’Hospital de Mataró.   Homilia Aquesta lectura del llibre dels Reis és un dels passatges més bells de l’Antic Testament. El profeta reconeix la presència de Déu en un aire suau.   En un oreig d’amable silenci, com traduïa el biblista Eduard Bosch Bellver. Aquesta manifestació de l’Esperit Sant, dolça i humil, li arriba més que el vent, el terratrèmol i el foc. L’Esperit troba molts camins per arribar a nosaltres. A vegades sí que ens sacseja com el vent huracanat, ens fa tremolar com el terratrèmol o ens purifica com el foc... però d’altres és així una brisa. Què vol dir per cada un de nosaltres sortir a fora i estar a la p...

La branca que ens sosté

  Estimats germans, La lectura del llibre de la Saviesa ens ha parlat de la fortalesa, una de les quatre virtuts cardinals. Una vegada deien d’un poderós, “és dèbil amb els forts i fort amb els dèbils”. Fatal.   El que cal, en tot cas,   és fer-se fort amb els forts i fer-se dèbil amb els dèbils. I diu una altra cosa molt interessant: “el poder si volguéssiu sempre el teniu a la mà”. Ho trobo veritablement impressionant. De vegades critiquem molt els poderosos. Però oblidem que la veritable autoritat és la del qui tenint poder l’usa només quan és realment oportú d’usar-lo. En la mateixa línia, trobem el salm 85 que dona tots aquests qualificatius a Déu: indulgent, bo, ric en l’amoc, capaç d’escoltar, compassiu, benigne, lent per al càstig... Hi ha moltes persones que diuen no creure en el Déu de l’Antic Testament i tenen les seves raons... però el salm és també Antic Testament. Haurien de matisar. En Juan Carlos Losada Málvarez, a qui avui recordem, malgrat la seva fe...

La gran paràbola de l'educació

  Homilia diumenge XV de durant l’any Intencions. Difunts: Jordi Torra (Canyet), Verònica Malalts: Jordi Cussó, Joan Salvador Memòria històrica de les Llars Anna Gironella de Mundet. Estimats germans, A a paràbola d’avui, per mitjà del sembrador, Jesús ens parla en llenguatge simbòlic,   de l’educació. Tots nosaltres n’hem rebut i moltes de nosaltres hem mirat d’educar els altres. Els pares -els avis, els educadors- van invertir en nosaltres molts recursos com abundosa i generosa és la sembra del sembrador de la paràbola. Però tots som conscients també que no sempre hem sabut aprofitar bé aquests recursos i l’evangeli n’assenyala possibles motius. En la llavor caiguda arran del camí hi ha els   fracassos. La nostra vida està teixida d’èxits i de fracassos, i de tots n’aprenem. Ni ens hem de vantar pels èxits ni ens hem de plànyer pels fracassos.   D’altres vegades hem estat també frívols, és a dir no ens hem pres seriosament aquelles vivències o aquel...

Els pobres ens commouen

Diumenge XIV de durant l'any Preguem pel repòs actiu i etern de Pepe Guerra, pare de cinc fills, 18 nets i 12 besnéts. El seu fill  Pepe jr molt amic de mossèn Marc Labori. Estimats germans i germanes, A Jesús el commovien les persones pobres. Una vegada va veure una vídua que tirava a la guardiola del temple unes poques monedes i la va posar com a exemple... Quantes vegades a nosaltres també ens commouen les persones pobres! Els veiem captant o vivint pels carrers, o venent o tocant als passadissos del metro o fent acrobàcies a les cruïlles. Gairebé sempre, si els fem una almoina, ni que sigui mínima, ens responen amb una paraula agraïda i fins i tot una benedicció, un ben dir. Certament que una almoina només és un petit pedaç, que cal treballar per erradicar les causes de la pobresa... però és un signe, és un gest de solidaritat. Fa unes setmanes vaig estar parlant amb un noi senegalès que portava vivint al carrer de Badalona, al Gorg, un mes. Vam explorar un principi de so...

Apòstols de la gratuïtat

Estimats germans. L’evangeli d’avui diumenge diu els noms dels dotze apòstols amb una petita indicació de cada un d’ells. Quan Antoni Gaudí va transformar, gràcies a aquell donatiu generós d’una dama parcialment anònima, Isabel,   el temple que hi havia projectat, per l’actual, va passar d’una torre a 18 torres. La Torre de Jesucrist (del Salvador): és la més alta del temple amb 172.5 metres, coronada per la gran creu lluminosa dels quatre braços que dimecres passat va beneir el papa Lleó. Els mitjans de comunicació han subratllat que seria la torre més alta de la cristiandat, però s’han descuidat de dir la veritable intenció de Gaudí.   Aquesta alçada no és casualitat. Antoni Gaudí la va dissenyar deliberadament per ser lleument inferior a la cima de Montjuïc (177,7 metres), perquè deia que l’obra de l’home no ha de ser superior a l’obra de Déu. Quan anys després va dissenyar l’Hotel Atraction de NY el va dissenyar amb 300 metres d’alçada, perquè a la zona cero no tindria pr...