Jaume Aymar i Ragolta

  Estimades germanes i estimats germans, Aquest diumenge s’escau la festa de Sant Martí de Porres,  el sant peruà conegut com a Fray Escoba, patró universal de la pau, de Perú, dels negres, de la justícia social; dels malalts, protector dels pobres, dels barbers, dels escombriaires, intercessor a favor dels animals...se’l representa amb un gos, un gat i un ratolí que mengen junts del mateix plat. Molts hem vist i ens han commogut les pel · l í cules que s’han fet sobre la seva vida. Ens atrau la seva humilitat, la seva alegria, la seva docilitat, el seu diàleg franc amb el Senyor...  Va ser insultat i menystingut pel fet de ser mulat. I fets meravellosos de la seva vida el relacionen amb l’impuls que va donar a les missions en indrets com el Japó.  Ell és un exemple d’estimació a fons de manera abnegada com el que ens proposa Jesús a l’evangeli d’avui. El bisbe de Santa Rosa de Lima de Guatemala, fra Josep Parra Novo,  també dominic, nascut a Otivar (Granada...

Homilia Domund 2022  Hem pujat avui al Temple de Santa Maria perquè tots volem fer bé les coses, tots voldríem ser justos en les decisions que prenem, sovint entenem justícia com equanimitat: cadascú el que sigui seu, però intuïm que la justícia pel cristià va molt més enllà. I, per això, hem vingut aquí a l’església a pregar, a trobar-nos amb Déu. Hem començat la missa reconeixent-nos pecadors com el publicà (el recaptador d’impostos de la paràbola) i tot seguit hem cantat l’himne del Glòria a Déu - la glòria és la coronació i la suma de totes les virtuts. En recitar aquest himne hem proclamat que només Déu és Déu. Recitar el glòria i meditar-lo ens ajuda a supera la temptació del fariseu de glorificar-nos a nosaltres mateixos i d’explicar contínuament el que hem fet perquè els altres ho aplaudeixin. Som a Lió a principis del segle XIX. A la ciutat es vivien temps convulsos. Hi havia misèria.   La família Jaricot era benestant. Un dels fills Paul, es va casar, però va enviu...

Diumenge XVI de durant l'any  Estimats germans i germanes, L’Evangeli d’aquest diumenge se situa després de l’episodi de la mort de Joan el Baptista: un tràgic final arran d’una festa frívola. Un fet aquest que va doldre molt el Senyor: Jesús estava de dol i alhora era el moment d’un nou impuls. El grup de Jesús s’havia fet famós i la gent no els deixava ni temps per menjar. I, d’altra   banda, Marc ens relata el retorn dels dotze aquella missió de prova, aquell assaig de missió que escoltàvem diumenge passat. Els apòstols conten a Jesús tot el que havien fet i ensenyat. I devien estar físicament cansats. Així doncs tenim a Jesús de dol i   -i allò que cansen més són les emocions- havent de donar resposta a moltes necessitats... i els apòstols també. Però aquell temps de descans a què el Senyor els convida resulta frustrat... Aquest divendres ens arribava una notícia trista, que al bisbe Toni Vadell, auxiliar de Barcelona, li han detectat un tumor de pàncrees. El bi...

Submissió i respecte  A la carta de Sant Pau als cristians d’Efes hi ha un concepte que ens sobta, que és el de la submissió.   En l’actual context on som tan sensibles als drets menystinguts de les dones i on encara en tants països del món estan marginades, oprimides i fins i tot decapitades o cremades, ens sobta i fins i tot ens molest, ens irrita, que Sant Pau, en un altre context certament, parli de submissió de les dones envers els homes. Com hem d’entendre avui aquest concepte? La paraula submissió és incòmoda, però té diversos sinònims, i un d’ells és el respecte. Mirem de substituir doncs “submissió” per “respecte”. I immediatament entendrem també el necessari respecte dels marits envers les mullers, perquè no podem oblidar com comença la lectura: “sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist” és a dir   “Respecteu-vos els uns als altres per reverència a Crist”. El respecte ha de ser recíproc. I hem de respectar tots i tothom, fins i tot aquells q...

Estimats germans i germanes, Aquesta estola ha estat el present d’un amic guatemalenc que fa anys que viu i treballa entre nosaltres. Després de prop la podreu veure millor. És vermella, pròpia del martiri, amb unes aigües que evoquen la sang. En aquest moment no fàcil per Guatemala aquest ornament litúrgic ens convida a pregar per aquest país germà...Hi ha la creu de Santiago que és una creu espasa, però el dissenyador ha tingut cura de mostrar que és una espasa que no punxa, que no fa mal... Hi ha també el bordó de pelegrí, la carabassa, el barret d’ales amples, la vieira... De fet Jesús va donar molts consells als seus apòstols i deixebles per peregrinar... Recordem-ho. En aquell temps, “el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia: Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel cam...

Mireu! Homilia diumenge II de durant l’any i Jornada Mundial de les Migracions A cada eucaristia abans de combregar, solem repetir la mateixa invitació del Baptista: “Mireu l’anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món...” Convé que analitzem aquesta frase enigmàtica. El “mireu” del baptisme té la força del profeta que ens fa sortir de l’entotsolament. “Mireu!”, Deia el poeta que la persona adulta és aquella que mira cap endavant i cap enfora... Posat a l’inrevés s’entén encara millor, és una immaduresa quedar-se mirant cap enrere i cap endins... I què vol dir “anyell de Déu”? Entre els jueus era la imatge simbòlica que millor podia suscitar una ressonància profunda d’emocions i d’evocacions. Els recordava aquell anyell que sacrificaven cada any per Pasqua, memòria de la sortida de l’esclavatge d’Egipte i signe esperançador d’alliberament. Parlar de l’anyell, és parlar doncs d’una profunda experiència d’alliberament. És com dir, “mireu el qui allibera”. Avui de què ens hem...

Església i poble Teatre Fontova de Calonge, 26 de desembre de 2012   Il·lm. Sr. Alcalde i amic Jordi Soler Senyora. i senyors regidors President i junta del Centre d’Estudis Calongins Colonico pares, germans i nebots, cosins companys de Sant Jeroni de la Murtra i de Badalona amigues i amics,   Agraeixo de tot cor a l’Ajuntament de Calonge l’honor que em fa d’afillar-me: per a mi és una distinció extraordinària i immerescuda però que accepto amb humilitat i amb naturalitat. De fet des de petit que m’he sentit calongí. De Calonge prové la meva família materna: els Ragolta; a Calonge hi van festejar els meus pares fa seixanta anys, jo vaig venir ja de molt petit amb ells a passar els estius a Can Rusques. La tia Felícia, germana del meu avi Pons i la Carmen i el Miquel, el maño amb la seva filla Maribel, esposa de l’actual alcalde, eren referents quotidians. Aquí vaig començar les meves recerques històriques de la mà del recordat Pere Caner...