Jaume Aymar i Ragolta

 Diumenge  27 de durant l'any Intencions d’avui. Emigrants i refugiat coneguts i inconeguts en aquesta jornada que els és dedicada, tot pregant de saber escoltar el seu clam i de donar-los respostes apropiades i d’enriquir-nos en el diàleg recíproc. Persones malaltes: Maria Duran i Maria Antònia Grífols, ambdues ingressades a Can Ruti. Serigne Sene, resident a Sant Jeroni, ara de nou a Senegal un temps.   Estimats, l’evangeli ens parla de la fe, virtut excel · lent. “Crec!” l’acte que de manera explícita renovem en cada eucaristia.   La fe implica una actitud de confiança. Confiar és refiar-se. És creure en la bondat dels altres. Jesús va confiar en els apòstols, bo i sabent que com a humans eren limitats i pecadors i els va confiar una missió agosarada. Sí, va creure en ells. Quan una persona sent que creuen en ella, avança amb confiança, se sent forta. Recordo que l’Àlex Marot, un voluntari veterà de la Murtra, era d’una família humil.   De pet...

  Homilia diumenge II de durant l'any El millor regal de noces Pel qui creu tot es signe, pel qui estima tot es do. Aquest relat d'avui es plenament simbólic, és a dir signe visible d’una realitat invisible. A través de les coses visibles som cridats als béns invisibles. De vegades confonem simbòlic amb irreal i simbòlic vol dir una realitat encara més profunda que la que veiem amb els ulls o toquem amb les mans. Per als israelites, les noces eren el signe de l’aliança de Déu amb el seu poble. En aquell temps els matrimonis eren concertats, com passa avui encara en moltes cultures. Eren "arreglats" per et entendre'ns. En realitat al principi no hi havia amor entre els cònjuges. Hi havia interès, interessos i interessos creats. Aquelles noces de Canà, un petit poble rural no eren encara un matrimoni. Això ens porta a pensar en els matrimonis d'avui. Per que hi ha tantes ruptures i tan doloroses? Com és que parell...