Jaume Aymar i Ragolta

D iumenge XXVI de durant l’any A Sant Vicenç de Paül. Estimats germans i germanes, La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent. Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, « Sou desu ne » per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» « Sou desu ne .» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» (« Sooo desu ne.. .») ja estan començant a dir-te que no. Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perq...

Diumenge XVIII de durant l’any ( 3 d'agost de 2014) Jesús està de dol per la mort de Joan Baptista, el seu cosí i admirat amic, el seu precursor.   Però quan arriba allí, en aquell lloc que es pensava que era despoblat, que era un desert com el que fou l’habitacle de Joan, hi troba una gran gentada que el busca: “que inoportuns” podríem pensar. I malgrat el dol i la tristor, Jesús no es queda centrat en el seu dolor, no s’allunya d’aquella gentada, si no que posa en primer lloc el dolor dels altres, “se’n compadí”, va fer seu el sofriment dels altres i encara es va   posar a fer una cosa admirable: guarir els seus malalts.   L’actitud d’abnegació total del Mestre contrasta amb la dels deixebles, pràctica, expeditiva, que li aconsellen que acomiadi la gent... Cal fer el bé sempre i tothora. “Haz bien y no mires a quien”, diem en castellà. Deia Sant Vicenç de Paul: “si deixeu l’oració per atendre un pobre, sigui qui sigui, recordeu-vos que aquest servei l’heu pres...

Diumenge XVII de durant l'any   L’oració és el   fil d’or de la primera lectura, del salm i de l’evangeli d’avui. Abraham és definit com “l’amic de Déu”: parlava amb Ell com parlen els amics. Hi ha persones que em diuen “jo no reso, parlo amb Déu” i jo penso: “hi pot haver millor pregària?”. La pregària és un diàleg teixit d’escoltes i de paraules oportunes. La lectura del llibre dels orígens ens ha presentat un regateig, molt de tipus oriental, d’Abraham amb Déu per salvar la ciutat de Sodoma, que havia pecat anant en contra de la sagrada hospitalitat, abusant d’uns nouvinguts.   Finalment no es van trobar ni deu justos a la ciutat, però com diu un autor, segurament Déu l’hauria salvada si Abraham hagués continuat insistint. Al llarg de la història, quantes pregàries d’insistència! Aquesta mateixa setmana parlava amb una mare i àvia, encara jove. Feia temps que no podia veure els seus néts: els fills no li permetien. Estava en l’atur i no trobava feina. Però és un...

Diumenge XVI de durant l'any Avui el temps deu ser un dels béns més escassos, som pobres de temps... “Vaig liat ” diuen els joves; “no tinc temps” potser és una de les frases que més repetim els adults.   És cert que tots tenim –o ens busquem- moltes ocupacions, però si fóssim realment humils, trobaríem espais i temps per a tot. Cada vegada hi ha més persones que cerquen la solitud, la meditació, el repòs... Em deia fa poc una persona molt activa que se n’havia anat a fer solitud i silenci: “ en arribar, després d’una estona a la cel·la, sol i en silenci, em va semblar que havien passat dues hores, vaig mirar el rellotge i només havien passat vint-i-cinc minuts”. És ben bé així: el temps solitari sembla que passi molt més a poc a poc i sobretot quan un porta tota la inèrcia d’un moviment intens.   La solitud i el silenci ajuden a ordenar tot el temps i a descobrir la riquesa del temps que Déu ens regala.   A tots ens cal el repòs personal. Però cal també el repòs ...