Jaume Aymar i Ragolta

  El cos i la sang de crist 2022 La primera eucaristia tingué lloc en un context molt difícil, de persecució. Perquè Jesús els havia indicat que volia celebrar el sopar a ciutat, a la casa d’un personatge anònim, que l’evangeli ni cita. Era una sala ben arreglada, però recòndita, hi planava la traïció de Judes. Allí al cenacle, es posa en relleu que Jesús percep, la incomprensió  dels deixebles i la imminència del procés i  la mort. I no obstant tot això Jesús ha volgut organitzar una festa que ha preparat llargament. I una festa destinada a ser perpetuada pels segles dels segles. Una festa que va acompanyada d’un missatge d’amor abnegat totalment oposat a la revenja. No és sols l’aliment bàsic (el pa) si no també l’aliment festiu (el vi). Diuen els biblistes que Jesús al Sant Sopar no va dir exactament “això és el meu cos”, “aquesta és la meva sang”, si no que va dir “això el meu cos”, “aquesta, la meva sang”. El verb “ésser” és propi de la nostra mentalitat occidental...

Presentació pública del llibre del P. Benítez: Presències culturals catalanes a Roma Sala Pere Casaldàliga 21 de novembre de 2019.  Festa de la Presentació de Maria Aquest llibre és un petit joiell, un recull d’articles del P. Josep Maria Benítez Riera, anteriorment publicats per l’Associació Catalans a Roma –de la qual ell fou cofundador i president- en nou volums sempre bilingües (català-italià) formant la col · lecció Set Turons Romans, que recull els actes culturals promoguts per Catalunya en l’àmbit italià. Us articles que probablement haurien quedat dispersos sense la voluntat de l’autor i la complicitat d’Edimurtra. Aquell volum recull també la dilatada bibliografia del P.Benítez, amb 293 entrades, entre obres pròpies, obres col · lectives, recensions i articles diversos. En raó de brevetat, vull destacar tres punts de l’autor i la seva obra: Mestratge admirable. És un aval molt important del seu mestratge el fet que el P. Benítez, jesuïta, catedràtic emèrit d...

Diumenge XX de durant l'any Estimats germans i germanes, Un amic capellà m’explicava que fa poc va preparar uns nuvis. A l’hora de dissenyar la celebració va sorgir un petit inconvenient, aparentment perifèric, però per a ells important: no els agradaven les cadires que havien disposat pel casament. El mossèn no ho entenia però va admetre que en portessin unes altres. “Aquest matí les hi hem portades, les hi hem deixat darrera del mostrador”, va dir el nuvi. Es referia a l’altar. Hi ha persones que em pregunten on “dono” missa... No estan massa lluny del concepte d’altar/mostrador... Quanta ignorància hi ha al voltant de l’Església i de l’eucaristia! Tots hi devem tenir una part de responsabilitat. El Papa Francesc, conscient d’aquesta ignorància, ha fet un seguit de catequesis sobre l’eucaristia explicant-la pas a pas. De vegades he parlat amb joves que es pensen que l’eucaristia és una cosa per persones grans i per això diuen que no hi van. Tenen raó que per viure l’eucar...

Barcelona, 6 de març de 2018 Bisbe Sebastià, senyors   bisbes,     amic Xavier Solà junta de la Sagrada Família representants de l’editorial Claret senyores i senyors, amics tots. El passat dia 19 de novembre de 2017, el bisbe Sebastià Taltavull presidia una eucaristia a l’altar major de la Sagrada Família que culminava el seu ministeri episcopal a Barcelona, exercit durant vuit anys. Se n’anava a prendre possessió de la diòcesi de Mallorca que ja havia administrat des del 8 de setembre de 2016. Molts sentíem al cor un aiguabarreig: tristesa per la partença, gratitud pels anys de servei compartit, joia per la nova responsabilitat: perquè el que molts desitgem als bisbes auxiliars és que un dia esdevinguin residencials i puguin exercir en plenitud el seu ministeri... Alguns també vam poder acompanyar-lo a l’inici del ministeri episcopal a la Catedral de Palma el dia 25 de novembre, en una cerimònia impecable on flotava un sentiment de joia serena. ...

Homilia diumenge XXXIII (19/11) La dona forta té un protagonisme gran en la primera lectura. També a la segona, Pau compara la segona vinguda del Senyor i el trasbals que suposarà amb els dolors de la mare quan infanta, que en el seu temps, eren molt més intensos i generalitzats. Però és una visió consoladora, entendre que els sofriments del món present són el signe d’un nou part... I encara que explícitament a l’evangeli Jesús no parli de la dona, és evident que les dones per la seva mateixa naturalesa, solen ser molt bones administradores. Però aquest evangeli dóna una lliçó encara més profunda. Ens ajuda a conèixer millor a tots, homes i dones, com és Déu, el rostre de Déu. El tercer  personatge de la paràbola, el que només havia rebut un milió, té una imatge distorsionada del seu senyor: “sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat.· I davant d’aquest Déu esdevé poruc. Probablement sí que aquell senyor era exigent, però no és veritat que no hag...

Homilia 25/06/17 El secret sovint va associat al poder. És sabut, per exemple, el poder que avui tenen al món els serveis secrets. O l’espionatge. O els anomenats secrets d’Estat. Sempre es poden trobar justificacions per guardar secrets. Els terroristes ordeixen els seus plans secretament. I sempre hi ha, dins de l’Església els qui “d’amagat difamen els companys” que es refugien sota la capa vergonyant de l’anonimat perquè la seva identitat romangui secreta... pobres, que trista és la sort del qui no dóna la cara. L’anònim es va enfonsant en la seva amargor...no li hem de fer el joc. Jesús esbotza el secret, perquè esbotza el poder: “no hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat.” Jesús ha dit també “a vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he rebut del meu Pare.” I en l’amistat, no hi ha secrets... És clar que hi ha temes que requereixen sigil i discreció, també dins de l’Església... però alerta amb les motivacions... mai com a poder, sempre c...

Diumenge 4rt de Pasqua A (7 de maig de 2017) Al final d’un sopar, un actor teatral conegut, entretenia els convidats declamant textos de Shakespeare. Després es va oferir a que li demanessin alguna peça extra. Un sacerdot li va preguntar tímidament si coneixia el salm 22, el del bon Pastor –el que avui hem proclamat. L’actor va respondre: “Sí que el conec i estic disposat a recitar-lo amb una condició: que després el reciti vostè.” El capellà es va sentir una mica incòmode, però va accedir. L’actor el va recitar i va provocar l’aplaudiment de tots els convidats. Va arribar els torn del mossèn. Es va aixecar i després d’un moment de silenci, tancant els ulls, va recitar a poc a poc les mateixes paraules del Salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res/em fa descansar en prats deliciosos...” Aquesta vegada quan va acabar, no hi van haver aplaudiments, només un pregon silenci i algunes llàgrimes als ulls. L’actor es va mantenir en silenci uns instants, després es va alçar i ...

Homilia diumenge 3 de Pasqua Al salm responsorial hem lloat al Senyor que ens dóna seny. Què n'és d'important el seny, el sentit comú, la justa mesura, el bon criteri! I quants mals es deriven dels comportaments desassenyats...! Antigament a les campanes se'ls donava el nom de “seny”, el seny de les hores, perquè assenyalaven el moment oportú. Avui a la trobada de campaners de Catalunya a Òs de Balaguer, potser ho recordaran... Fa 172 anys Jaume Balmes va escriure un llibre que es va estendre arreu i que es deia El criterio : és el criteri que es deriva del seny per poder accedir a les veritats objectives.  I el papa del seu temps, Lleó XIII, a qui Balmes va conèixer personalment, tenia El criterio com a llibre de capçalera... Al costat oposat del seny hi a la rauxa, l'arravatament, l'exaltació, l’impuls, de vegades el rampell. És molt humà tenir rampells.. Els apòstols, alguns més que d’altres, eren rampelluts, impulsius... De vegades a l’evangeli un ram...

Diumenge V de Pasqua (3/05/2015) Sobre l’altar major de la Sagrada Família hi ha un baldaquí que representa l’Esperit   Sant   amb els seus dons. Del baldaquí pengen cinquanta làmpades que són simbòlicament els cinquanta dies que van de Pasqua fins la Pentecosta. És a dir el temps lluminós que estem celebrant. En el baldaquí hi ha il·luminat, l’himne “Glòria a Déu a dalt del Cel”, que alterna amb els set dons de l’Esperit Sant: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, ciència, pietat i temor de Déu. Al baldaquí hi ha també uns gotims de raïm, de diverses menes i unes espigues de blat. Quan Gaudí parlava d’aquesta solució comentava la insuperable bellesa del menjador del camp, sota una parra, i el significat místic de les paraules que segons sant Joan, el Senyor va adreçar als apòstols després de la institució de l’Eucaristia i que hem proclamat a l’Evangeli d’avui: “Jo sóc el cep i vosaltres les sarments, el qui romandrà amb mi, donarà fruit abundant”. Aquesta és una...

Homilía Diumenge IV de Pasqua (26/04/2015) L'Evangeli del bon pastor ens fa pensar en la importància del que avui en diem l'acompanyament.   Avui tots som molt gelosos de la nostra autonomia personal i ens pot semblar que és propi de febles demanar algú que ens guiï,   que ens acompanyi en el nostre creixement espiritual i moral. Però és indispensable: ens calen referents, interlocutors, persones a les quals puguem obrir la nostra ànima, persones que ens diguin una paraula de consol, d’estímul, d’esperança.   Avui l’acompanyament espiritual és fins i tot objecte d’estudi en graus superiors. El bisbe Sebastià, en un recés ahir mateix als Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel ens deia que hi ha persones que diuen “jo no em confesso amb un capellà”, vol dir que en el capellà no hi veuen a Jesús, deia, o no el veuen com quan celebra l’eucaristia. Jesús ens dóna pistes de com és el bon pastor. En primer lloc Ell s’hi identifica. Diu: “Jo sóc el bon pastor.” En...

Divendres Sant 2014 En el relat de la Passió que acabem d’escoltar, ens hi veiem tots reflectits d’una manera o altra perquè hi trobem moltes situacions semblants a les que avui ens toca viure. Hi ha, d’una banda, la calúmnia dels grans sacerdots, la befa o la indiferència dels soldats, el dubte interessat de Pilat, la feblesa dels apòstols, l’encegament de les masses i a l’altra banda, el dolor serè i la fermesa de Jesús, la fidelitat de la Mare i del deixeble estimat... La Passió de Crist és sempre actual. Explica el bisbe Sebastià pels micròfons de Ràdio Estel, que hi havia un amic seu que en la feina havia patit tota mena de burles per la seva condició de cristià. Ell sempre havia callat. Quan ja havia decidit deixar la feina va anar a veure el bisbe, plorant: no saps, aquell que més m’insultava, s’ha convertit. I m’ha dit “si Déu és com tu, jo crec en Ell”. Enmig del dolor i de la Passió, per cruels que siguin, hi ha llavors de resurrecció. Catalunya Cristiana de la setm...

Alliberats de la ignomínia Diumenge IV de Quaresma El Senyor va dir a Josué: “Avui us he alliberat de la ignomínia d’Egipte”. Què és la ignomínia? És el menyspreu, la deshonra pública. Déu guia el seu poble fins al ple alliberament de la ignomínia. El llibre de Josué   evoca la meta de l’Èxode que va començar amb la Pasqua i acaba amb la seva possessió de la Terra Promesa. Que n’és de fàcil robar l’honra d’una persona o d’un poble, el seu bon nom...! Que n’és de fàcil esdevenir jutges implacables dels altres, condemnar-los, ridiculitzar-los! Ho estem veient aquests dies en els mitjans de comunicació en l’Església i en la societat civil, quants són objecte de la murmuració, de la maledicència! Jesús mateix va ser víctima de l’oprobi i la ignomínia. Però el Pare el va ressuscitar d’entre els morts. No hem de tenir cap por, enmig d’oprobis i ignomínies, el Senyor ens guia amb mà ferma i braç estès cap al Regne de Déu, cap aquell “cel a la terra “del qual parlava Santa Ter...

Jornada Mundial de la Pau 2012 La millor imatge de Maria no és una pintura o una escultura, o una talla, encara que sigui d’un gran artista. La millor imatge de Maria és una Mare. Per això Sant Francesc d’Assís, el nostre patró, quan veia una mare feia una inclinació amb el cap, perquè descobria en ella la millor imatge de la Mare de Déu. “Poder dir “mare” i sentir-se dir “fill meu”/és la sort que ens envejava Déu”, va escriure el poeta. Avui i aquests dies tots ens desitgem “bon any!”. Però què volem dir exactament quan diem “bon any”? Pensem, “que hi hagi pau”, “que trobi feina”, “que tingui salut”, “que no sigui pitjor que el que hem passat”, “que els meus fills es reconciliïn”, “que em curi”... En fi, tots desigs plenament legítims. Però no hauríem d’oblidar que quan ens desitgem una cosa també ens estem comprometent a fer el que estigui en la nostra mà perquè allò que somniem sigui una realitat. “Cal treballar com si tot depengués de nosaltres i confiar com si tot depengués de Déu...