Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge 5/C Estimats germans i germanes, Fa dos diumenges l’evangeli ens presentava Jesús ensenyant a la sinagoga amb un missatge profètic que causava admiració entre els seus oients i diumenge passat escoltàvem com era exclòs de la sinagoga i fins i tot intentaven matar-lo. Avui Jesús se’ns presenta, ferm, dempeus a la platja, a l’hora que els pescadors que feinejaven de nit, acabaven la seva tasca. A la platja d’aquell llac de Genesaret que és un dels indrets més emotius de Terra Santa. Les runes ens poden dir més o menys, però d’un escenari natural, d’un llac pensem: “és el mateix escenari de Jesús.” I en l’hora baixa de la vida, l’hora en que sentim que ens hem fet grans i que ja no tenim la força ni el coratge d’abans. I en aquest escenari, hi ha una crida, un fracàs aparent i un miracle, és a dir quelcom prodigiós, digne d’admiració. La crida de Jesús és a anar mar endins, és a dir lluny de la platja, a anar aquells llocs on la gent neda desesperadament per tal de no ofe...

Diumenge 3r de Pasqua, 10/04/2016 La pàgina de l’Evangeli que hem proclamat en aquest tercer diumenge de Pasqua és una meditació sobre la missió de l’Església. L’escenari és la riba occidental del llac de Genesaret, aquella terra amable on durant mesos s’havia anat forjant amb el diàleg i la convivència estreta l’amistat entre Jesús i els apòstols (I.Gomà). És un relat ple de símbols. El símbol és la manifestació visible d’una realitat invisible. La feina dels apòstols simbolitza el servei. Ens parla de set apòstols, símbol de totalitat, és com si hi fossin tots. Jesús els convida a tirar la xarxa a l’altre costat de la barca. Probablement durant tota la llarg nit l’havien tirat a un i a altre costat, però havia estat infructuós, ara és diferent, per què? perquè ho fan “en nom de Jesús”. “Sense mi no podeu fer res” els havia dit el Senyor uns dies abans. Vet aquí l’acompliment de les seves paraules: els 153 peixos representen -segons sembla- la universalitat dels pobles de la...