Jaume Aymar i Ragolta

Quin és el context de l’escena de la transfiguració, que hem contemplat? És un context fosc, molt fosc. Jesús ja havia estat rebutjat de manera oficial per les autoritats del judaisme i havia   viatjat amb els seus deixebles cap a l’extrem nord de país, a la zona de Cesarea de Filip. Allà, en contrast amb la ceguesa d’Israel pel que fa a la seva persona, rep el consol de la confessió de Pere que Ell   és Crist, el Fill de Déu vivent. Ja d’abans de la transfiguració, Jesús ja havia fet una promesa, ja havia anunciat als seus deixebles que alguns d’ells veurien “el Fill de l’Home venint en el seu regne” (Mt. 16:28). Una promesa que no triga a acomplir-se. Fou en el context d’aquesta crisi en el ministeri de el Senyor, quan afrontava la última etapa de la seva humiliació (cfr. Fil. 2: 8), que s’esdevé aquesta manifestació visible de la glòria del Senyor davant dels més estimats i que s’ha de manifestar públicament en el futur (Fil. 2: 9). Pere, anys després, afirma que van veure ...

Diumenge XVII de durant l'any A Tots volem la pau. La pau en el món i en nosaltres mateixos. Però la pau no acaba d'arribar. I sabem que entre totes dues dimensions de la pau hi ha una íntima relació, no hi haurà pau al món si no hi ha pau entre nosaltres i àdhuc dins meu. Com fer-ho per assolir aquesta pau? El fragment de la carta de Sant Pau als cristians de Filips que hem llegit és tot un programa de vida. I en ell hi trobem la resposta. A la primera part hi diu allò que pertoca a la relació en Déu: “No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies.” Avui ens inquietem per moltes coses. Algunes reals, d’altres potser mancades de fonament. Però Pau recomana acollir-se a la pregària de petició, unida a l’acció de gràcies. Podríem dir la pregària i l’eucaristia. Si ho fem així “la pau de Déu que sobrepassa el que podem entendre guardarà els nostres cors i els nostres pensaments en Jesucrist.”...