Jaume Aymar i Ragolta

 Diumenge II de Quaresma 2022 Estimats, Jesús era un gran pedagog. I els escenaris que tria per ensenyar els seus deixebles tenen intenció: són passejades contemplatives, molt pensades,   com ara es tornen a fer. Tots recordeu aquella pàgina: un dia se’ls va emportar lluny, a Cesarea de Felip, per mostrar-los una gran roca i explicar-los, a partir d’ella, que l’església –la comunitat creient- es fonamenta en una pedra alhora tan sòlida i porosa com Ell mateix. I que Pere serà només realment la primera pedra d’aquesta nova edificació si està unit, en comunió, a Ell mateix, a Jesús. Una lliçó que el primer de la colla no entén gens, perquè de seguida vol dissuadir el Senyor de la seva missió i es posa a contradir-lo fins al punt que Jesús, cridant, el fa adonar que darrera seu hi ha el diable de la divisió i arriba a anomenar Pere, Satanàs. Com és que avui al món hi ha governants que es confessen cristians o jueus -fills d’Abraham- i que ens estan portant al límit per una vi...

Homilia diumenge 21 de durant l’any Jesús, en el decurs de la seva vida pública fou molt viatger.   El seu magisteri va ser itinerant. Avui hem escoltat que es va endur els seus deixebles amb la barca a l’altra riba del mar de Galilea i a peu els va fer pujar uns 50 quilòmetres fins a Pànies, anomenada Cesarea de Filip, al nord, a dalt de tot, als confins del paganisme. Una llarga caminada, d’uns quants dies. Anà i tornar. A Pànies hi havia el santuari del déu Pan, el déu dels pastors i dels ramats, el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina. També és el déu salvatge, el déu dels boscos i dels llocs naturals on els humans no hi han actuat. A la gran mola rocosa hi havia encara molts nínxols excavats i dedicats a diverses divinitats. Ell i els seus deixebles van poder veure la porta de l’Hades, la porta misteriosa del món inferior. Només sortir al claustre podeu veure, en la clau de l’Anàstasi, la imatge simbòlica de Jesús, rescatant a les portes de l’Hades els ...