Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge IV de Quaresma Intencions: Josep Maria Padrós Cuyàs. Les seves cendres foren dipositades ahir a l’ermita de Sant Onofre que tant va estimar i que tant va contribuir a la seva restauració. Preguem per l’Antonio, desaparegut fa uns dies a la zona de Llefià. Entre els malalts que ens demanen la nostra pregària   recordem el germà del Magallanes Espinosa, per l’Andrea, per la Montse Comte, per la Maria Fèlix, pel Jordi i el Josep Lluís, pel Jordi Nadal. Per la pau del món i perquè cesi l’estupidesa i l’espiral de la violència. Pels fruits de la trobada d’ecoparròquies que va celebrar-se ahir a Badalona i que va culminar aquí a Sant Jeroni.   Estimats germans i germanes, Tots tenim en ment el Pantocràtor de Taüll. En el llibre obert es llegeix en llatí : “JO SÓC LA LLUM DEL MÓN”.   En unes societats rurals com aquelles, amb fam, mortaldat infantil, manca d’higiene, guerres, com devien impressionar i consolar entrar en aquelles esglésies pintades...

Homilia diumenge  XXXII de durant l'any Estimats, al nostre paisatge vital hi ha rius que corren sobre la superfície. De petits estudiàvem els rius d’Espanya, rius cabalosos que potser un dia travessaríem o no. Quan hem viatjat ens hem trobat amb rius que són l’eix vital d’un país, com el Nil a Egipte, o el riu Gàmbia al país del mateix nom, o el Bio Bio a Xile, o el Magdalena de Colòmbia... Però les nostres corrents d’aigua més properes eren les rieres i aquestes no surten als mapes convencionals. La riera del meu poble, en temps del meu avi Pons, era molt cabalosa i fins i tot se n’havia arribat a emportar la carretera. Després de molts anys d’inactivitat, el 2005 es va desbordar i se’n va emportar entre d’altres, el Pont Penjat. Per arribar al Monestir, heu hagut de travessar el riu Besós que normalment ni haureu vist, però hi és. I després heu hagut de travessar sense adonar-vos-en, dues rieres seques, la de Sant Joan, si heu vingut pel costat de Santa Coloma o el Torrent...

Hi ha persones que afirmen creure en Déu, però diuen sense cap rubor que no creuen que hi hagi res més enllà de la mort. Per exemple el Josep Maria, un badaloní de més de vuitanta anys, metge, pare de família i compromès en el món social i catòlic cultural. I com afegeix el Javier, un mexicà de cinquanta anys, actiu en l’acolliment de persones vulnerables en un barri perifèric de la ciutat, d’altres no creuen en Déu, però sí que creuen en la reencarnació. I els de missa? Si seguim la professió de fe en català, la llarga, “el credo de Nicena i Constantinoble” “professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat i espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria”. Si professem la curta, el símbol dels apòstols, afirmo que crec en “la comunió dels sants, la remissió dels pecats; la resurrecció de la carn; la vida perdurable.” Però com que vivim en un país bilingüe,   en castellà diem: “ confieso que hay un solo bautismo para el perdón de los pecados. Espero la resurrecci...

 Xerrada-col·loqui sobre La paraula justa.  Ateneu de Guissona.  Dilluns, 10 de març de 2025. DIALEGS.   Benvolgudes amigues, benvolguts amics: és un goig trobar-me amb vosaltres a Guissona. Aquesta vila és un dels possibles bressols de fra Ramon Paner, un ermità jerònim que va acompanyar Cristòfol Colom en el seu segon viatge al que després es va anomenar a Amèrica. El cognom Paner és freqüent en aquestes contrades. Com havia dit un rector vostre, seria un altre Sant Pau, desconegut. La força de la paraula . La llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos. No m’estendré més. En podem parlar al col · loqui. El català lacònic Els catalans som lacònics. Vet aquí un terme que prové dels espartans. Jesús diu a l’evangeli, que la vostra paraula sigui sí quan és sí, no quan és no. (Mateu 5:37). De fet Jesús era força lacònic: “Vine i segueix-me!”, “Fuig d’aquest home...!” “Noia, aixeca’t” Deia Alexandre Cirici, sociòleg de l’art, que parlem cantant, ...

  Immaculada Concepció 2023 Estimats germans i germanes, Déu vos guard. Les circumstàncies actuals ens porten sovint a reflexionar sobre el problema del mal. Sempre actual: Per què hi ha guerres? Per què moren els innocents? Com és que les lluites partidistes poden determinar el futur d’una nació? Per què els poderosos, els qui mouen els fils de la política i de l’economia, sovint estan amagats? Els polítics busquen realment el bé comú? Per què hi ha abusos, maltractaments físics o psicològics...?   Per què en els països que hi ha la poligàmia, els que emigren s’emporten una sola dona -normalment la més jove i la més bonica- i abandonen les altres a la seva sort...? Són preguntes que ahir i avui ens plantegem i tractem de donar-los resposta, no sols de paraula, sinó amb la Paraula de Déu que il · lumina la nostra vida. La preocupació pel mal ja existia en temps de l’autor sagrat que va escriure el fragment del llibre del Gènesi que hem proclamat. De fet aquest text vol s...