Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XV del temps ordinari Estimats germans i germanes, La primera lectura d’avui se situa en el temps en què el poble hebreu estava dividit en dos regnes: Israel al nord i Judà al sud. Amós era del sud era pastor de Téqoa a dues hores de Betlem, al cor de Judà. Un pastor a qui una indefugible crida divina el va arrencar de la seva comoditat i, sense ser profeta professional, se’l va emportar a predicar al nord. El santuari estatal del nord es deia Beth-el. Allí la inesperada veu del profeta pastor de Judà s’alça com un crit dels pobres i anuncia un perill: l’amenaça de la poderosa Assíria. Amós, denuncia la idolatria, les injustícies socials, la immoralitat ètica, i el culte corrupte reduït a l'exterioritat en uns temps pròspers. Una veu dissonant enmig   de l’opulència, la despreocupació   i el complex de seguretat de què gaudia una minoria afortunada (Cf. Gomà). Amós havia anunciat la mort violenta del rei i la deportació del poble lluny de la seva pàtria. El pass...

L’Ascensió del Senyor, 2015 Jesús s’apareix als onze, en manca un, era un cos ferit per la traïció. Tampoc nosaltres no ens sentim complets: “falten molts dels nostres germans”, cantàvem. I no obstant a aquell cos mancat li confia una missió d’universalitat: anar per tot el món i predicar a tothom l’Evangeli que és bo i és nou. En uns homes que tendien espontàniament a recloure’s en un grup de selectes, autorreferents, com devien ressonar aquelles paraules, com els devien sacsejar! Jesús posa en les mans del onze apòstols un baptisme que netejarà molts del llot   de la mundanitat i una fe que portarà a fer “miracles”, és a dir coses admirables, coses dignes d’admiració. Quants miracles tenim l’ocasió de veure cada dia, si ens mirem les coses amb una mirada en profunditat!   Què seria avui “expulsar dimonis”? Allunyar tot allò que ens divideix: les rancúnies, els ressentiments, les enraonies i les mentides. I com? No fent-nos còmplices... I parlar llenguatges no...