Jaume Aymar i Ragolta

Sant Jeroni de la Murtra. Dimarts Sant 2024 (després de la celebració penitencial, amb reconciliació personal) Paraules introductòries A la litúrgia antiga de la Setmana Santa fins abans del Concili Vaticà II, hi ocupava un lloc important l’anomenat “Ofici de Tenebres” que eren les matines nocturnes del dimecres, del dijous i del divendres sant.   De primer es feia a l’hora de matines, és a dir a mitja nit, però cap al segle XIII-XIV per facilitar la participació del poble, es va anticipar a la tarda anterior. Aquest ofici portava des del s. XII el nom especial de tenebrae o matutina tenebrarum , perquè acabava amb els llums apagats. Els escriptors medievals i molts entre els moderns l’han interpretat com a expressió del dol que sent l’Església per la mort de Jesús, a l’hora que les tenebres cobriren la terra. Un seguit de textos litúrgics evoquen de diverses maneres l’acarnissament dels enemics de Crist contra Ell, la seva mortal desolació a Getsemaní, la seva detenció, la traï

Diumenge de Rams 2024 Avui diumenge de Rams és el primer dia de la Setmana Santa. Per als cristians la setmana sempre comença en diumenge, el dia del Senyor. Cada diumenge és Pasqua, però avui Marc ens recorda i ens ajuda a reviure els esdeveniments que precediren la resurrecció del Senyor, és a dir la passió. Uns esdeveniments que van passar en vint-i-quatre o quaranta-vuit hores, però que estan explicats amb tant detall, que, deia el doctor Gomà que si tots els evangelis estiguessin tan detallats, ocuparien diversos volums. Cada any sentim uns relats similars, però cada any la nostra vida travessa unes circumstàncies diferents. Us comparteixo que enguany m’he fixat en alguns personatges concrets, les dones. En aquest relat   en surten almenys set: la dona anònima del perfum de nard, Marta i Maria, les germanes de Llàtzer, Maria Magdalena, Maria mare de Jaume el menor i de Josep i de Salomé, Maria de Josep... Així com la majoria dels homes d’aquest relat segons Sant Marc apareixen

Diumenge V de Quaresma Ens anem acostant a la Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre mirades: la primera al desert, una invitació a fer desert personal, una mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); la segona , la setmana de la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal, podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta descoberta la tercera setmana ens empenyia a la violència, a la força transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la setmana passada, la quarta , era un reclam a deixar de mirar la pantalla i a mirar de tant en tant el firmament estelat

  Conferència: Poètica de Salvador Dalí. Parròquia de Sant Pere de Figueres, 13 de març de 2024 Benvolgut, mossèn Miquel Àngel Ferrés, rector. Benvolgut Carles Ayats, president dels Amics Museus Dalí. Benvolgut Josep Playà: gràcies per la teva aportació sobre la interpretació iconogràfica del Crist de Salvador Dalí. Benvolguda Eneida, mercès pel teu suport en l’organització d’aquest acte. Josep Maria Forcada, prior de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau Antoni Arévalo, expert en Gabriel Garcia Márquez Catifaires que heu fet aquesta magnífica reproducció del Crist de Sant Joan de la Creu Figuerenques i figuerencs. Senyores i senyors: Durant mil ·l ennis la humanitat ha viscut en un univers simbòlic. Des del mal anomenat segle de les llums, sobre tot, va començar a imposar-se i a estendre’s una mentalitat racionalista, absolutista, superbiosa, destructora del símbol convencional, però delerosa d’un altre codi simbòlic. Salvador Dalí Domènech nascut a Figueres

Diumenge de l’alegria 9 de març de 2024 Aquest diumenge és el diumenge de l’alegria, el que abans es deia la Dominica Letare . Un petit oasi en el desert de la Quaresma que estem travessant, per això el color dels ornaments. Ahir a la Capella dels Dolors es va celebrar el drama sacre de Santa Maria vestida de dol. El dol és negre. No és mal color, perquè el negre és color de la nit, és el color de la fe. El diàleg de Jesús amb Nicodem, és un diàleg personal que després, es converteix en un diàleg en plural: “Si quan us he parlat de les coses de la terra no creieu, com serà quan us parli de les coses del cel, em creureu?”. Avui no en parlem gaire de les coses del cel. De petits en parlàvem més. Vaig tenir la sort de conèixer la meva besàvia paterna, la Joaquima Raspall, Donya Quimeta, la mestra del Poblenou, que va ensenyar a llegir i a escriure quatre generacions d’aquest barri barceloní. Quan va morir, l’any 1968, jo tenia 11 anys, però me’n recordo com si fos ara, perquè era la p

  Diumenge III de Quaresma Intencions de la missa d’avui: Ahir, juntament amb el Francesc Serra i d’altres amics, al Tanatori de Can Ruti vàrem acomiadar. Salvador Riba Serret (92 anys), espòs d’Enriqueta Camprubí, pares de cinc fills, avis i besavis. Tresorer de l’Associació d’Amics de Sant Jeroni de la Murtra on han celebrat molts esdeveniments familiars. Des de fa anys residia amb la seva filla petita, Elisenda, a Sant Jordi Desvalls. L’Enriqueta està ingressada en una residència de Girona. Que el Salvador, des del gran silenci, vetlli per ella i per tots. Preguem per les famílies damnificades dels pisos del Carrer de Canigó de Badalona, entre elles la de Pau Blanco, sagristà de Santa Maria, el David Ceballos, de la colla d’estaferms, la seva esposa Mònica i les seves filles. I tants d’altres. Sembla que hi ha un centenar de persones afectades. Que amb l’ajut de l’administració i de les institucions socials trobin tots ells una sortida digna. El passat dia 28, la Montse Comp