Tres objeccions, tres respostes
Diumenge Vè de Pasqua Estimats amics, per compendre l’evangeli d’avui l’hem de situar en el seu context: és un fragment del discurs de comiat de Jesús, adreçat als apòstols, en el Sant Sopar, el que anomenen discurs de comiat, que no és un discurs seguit, sinó que es veu contínuament interromput per Pere, Tomàs, Felip i Judes Tadeu (Gomà). Els apòstols ja creien però, després d’aquells tres anys d’estar amb Jesús encara no creien prou, ni creien del tot, ni creien bé. Són moments molt tensos i difícils. S’està congriant la tragèdia. Judes Iscariot ja és absent del cenacle: ha sortit a consumar la traïció i s’ha endinsat en la nit que pot ser cau de malifetes. El text que acabem de proclamar se situa jut després de la falsa promesa del Pere que, impetuós, li ha dit a Jesús que el seguiria allí on anés, disposat a donar la vida i el Senyor com a resposta li ha anunciat que el negaria tres vegades, és a dir que renegaria d’ell. Així fou i encara amb jurame...