Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge 29 de durant l’any Estimats, en una ocasió, quan arribaren a Cafarnaüm, allà on Jesús vivia, a casa de Pere i d’Andreu, els recaptadors del tribut del temple van preguntar a Pere si el seu mestre pagava el tribut, i Pere els va dir que sí. En entrar a casa, Jesús qüestionà Pere sobre si els reis cobren tributs dels fills o dels estranys, i en respondre Pere que dels estranys, Jesús conclogué que els fills n’estan exempts.   Tanmateix, per evitar escàndols, Jesús digué a Pere que anés a pescar i que en la boca del primer peix hi trobaria una moneda per pagar per tots dos. Fills d’una terra, d’una pàtria (la casa del Pare) formem part d’una gran família que ha d’organitzar sàviament la bona convivència. En aquest context cal entendre aquest passatge i la sàvia resposta de Jesús “doneu al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu”, segons els entesos, la traducció exacta fora: retorneu, torneu, al Cèsar allò que és del Cèsar i retorneu a Déu el qu...

Homilia diumenge XXX de durant l’any (29/10/17) El P. Jaume Sidera, claretià, comenta al Full Dominical d’aquesta setmana que els savis d’Israel comptaven  613 preceptes, que calia saber-los tots i practicar-los. I diu entre parèntesi que no els podem criticar gaire perquè avui el Codi de dret canònic té 1.752 canons i el Codi civil espanyol 1.976 articles. Per al poble de Jesús, la Llei o Torà era el valor suprem, l’expressió del pensament de Déu, la única norma de la perfecció humana i la garantia de la felicitat. Jesús com a fill del seu poble abraçava la Llei i la complia, però amb llibertat d’esperit. Calia resumir la Llei: “Estimar Déu i estimar el proïsme.” I això és ben original, perquè les lleis avui no solen parlar d’estimació. La llei és racional i l’estimació es considera, equivocadament, sentimental. “Estima al Senyor el teu Déu”. Aquestes paraules, els bons israelites les resaven cada matí i cada nit. Les portaven escrites al vestit i a la llinda de la port...