Jaume Aymar i Ragolta

04/01/2026 - Diumenge II després de Nadal (A) En les lectures d’aquest diumenge surt nou vegades la paraula “fill”. Quin sentiment més profund és el de la relació entre pares i fills! Tots en tenim experiència. La paraula “fill” és molt propera etimològicament a “feliç”. Els fills sabem que la vida l’hem rebuda dels pares, generosament. I aquest do, quan l’acollim, ens fa feliços. Sentir-se fill és font de llibertat interior i això provoca per tant una profunda alegria. És alhora també, profundament savi i humil: “no ens hem donat la vida, l’hem rebuda”. Quan uns pares engendren un fill, poden tenir en el cor un dubte: aquest fill, aquesta filla, estarà realment content de viure? Haurà valgut la pena que li hàgim dat la vida? I quan uns pares veuen i senten que un fill està content d’existir, aleshores experimenten que l’aventura de la seva maternitat i la seva paternitat ha tingut sentit, ha   valgut la pena. Hi ha fills que no han estat desitjats. Fins i tot en aquests cas...

Homilia quart diumenge d’Advent (23/12/2018) Som a les portes de Nadal.   El profeta Miquees ens ha parla de Bet-Lèhem Efrata aquesta ciutat d’orígens eterns que encara avui té un gran significat religiós per les tres religions monoteistes: pels cristians per ser tradicionalment el lloc de naixement de Jesús; pels pelegrins   jueus perquè allí veneren la tomba de Raquel i el lloc de naixement i coronació del rei David; pels musulmans perquè l’Alcorà, tot i no afirmar la divinitat de Jesucrist, dedica més espai a la història de la seva concepció virginal i al seu naixement que el Nou Testament: el presenta com a símbol del naixement de l’Esperit en tots els éssers humans (Alcorà 19:17-29; 21:91). Com els grans profetes, Maria rep l’Esperit i porta Jesús al seu si que arribarà a ser un ayah , una revelació de pau, mansuetud i compassió al món. Per això avui ens entristeix que el govern d’Israel hagi encerclat Betlem de muralles i passos de control. Això impedeix el lliu...