Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XV de durant l'any  Estimats germans i germanes: Hi ha persones que quan viatgen tendeixen a anar molt carregades amb maletes grosses i pesades. Segurament pensen en un si de cas o potser volen canviar-se cada dia de roba. Les persones que tenen més experiència tendeixen a alleugerir l’equipatge i si van amb avió no l’han ni de facturar. Sempre recordo un bon amic d’Estats Units que travessava l’Atlàntic amb una maleta petita amb el més imprescindible. Deia que anava a cases d’amics i que no li mancaria res i si li mancava quelcom s’ho compraria. Jesús aconsella els seus apòstols que viatgin lleugers d’equipatge. Si confien en la Providència no els ha de mancar res. Jo em pregunto si hi creiem prou en la Providència. És important calcular i preveure però permetent sempre que Déu intervingui. És important recordar, és a dir, tornar a passar pel cor, aquells moments de la vida personal o de la història de l’Església que la Providència de Déu ha intervingut. El...

Diumenge XVII de durant l'any Jesús multiplica els pans i els peixos. I amb aquest miracle, amb aquest signe admirable ens està dient que hem de multiplicar i no dividir. Fa uns dies em va venir a veure una persona d’Església que treballa amb una entitat de les diòcesis catalanes i em va proposar una iniciativa conjunta amb Ràdio Estel i Catalunya Cristiana , en   vistes al proper Any de la Fe. Li ho vaig agrair perquè no solen haver-hi propostes així. Que n’és d’important multiplicar, cercar aliances, contribuir a la comunió... Els catalans tenim sovint un esperit massa de capelleta i ens costa obrir-nos als altres i col·laborar... Felip es fixa en l’economia: “necessitaríem molts de diners per donar només un tros de pa a cadascun”. De què parlen avui els diaris i la televisió? De diners, de prima de risc, de termes econòmics. Sembla que tot estigui centrat en l’economia i, en bona part és cert, l’economia, l’art de portar la casa, és molt important, però no n’hi ha prou. C...

Consignes vàlides per avui. Diumenge XV de durant l’any Som en una Església tota ella missionera. Cadascú de nosaltres hi té la seva missió i tots som deixebles. Aquest passatge fou escrit els anys 70 ja passada la mort i la resurrecció del Mestre quan els apòstols “recorden” és a dir, tornen a passar pel cor aquelles consignes que Jesús els havia donat i que són   encara plenament vàlides avui: 1) “aneu de dos en dos”. Davant un tribunal, calia que fossin dues persones perquè el testimoni fos vàlid. Encara avui quan a l’Església celebrem un casament demanem dos testimonis, si més no un per banda. La companyia és també recolzament, força, motivació per acomplir la missió i per vèncer les dificultats; el seguiment de Jesús no és un afer privat, és una responsabilitat comunitària. Quan el Sant Pare visita un indret va sempre acompanyat del bisbe del lloc. És l’expressió plàstica de la col·legiat. Però personalment penso també en el testimoniatge que donen –i que han de do...

Homilia diumenge XI de durant l’any Som protagonistes de la nostra història, però sovint ens ho creiem tant que actuem com si Déu no existís. I Déu va actuant, va fent créixer la llavor... Us poso un exemple: un rector de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona, de la parròquia de Sant Eugeni Papa, es va adonar que en aquell barri –aparentment benestant- hi havia cada vegada més pobresa vergonyant. Persones que fins i tot havien hagut de vendre els mobles... I amb un grup de voluntaris van posar en marxa un menjador solidari que porta el bonic nom d’Emmaús, en record d’aquell pa partit pel mateix Jesús Ressuscitat a dos deixebles que van passar de la tristesa i la desesperança a l’entusiasme de tornar-se a posar en marxa. Setmanalment en aquest menjador donen de menjar vuitanta persones. Darrerament se’n van afegir 30 més i ara ja s’estan plantejant de fer un segon torn. Divendres es va fer un sopar solidari per Emmaús. Érem 800 persones. Com treballa la Providència! Un dels qui va a...

Diumenge XXII de durant l'any Aquesta d’avui no és una paràbola sobre la solidaritat; a ulls d’ara semblaria que aquelles noies dels seguicis nupcial no els hagués costat tant de compartir una mica d’oli amb les seves companyes perquè totes poguessin tenir les llànties quan l’espòs arribava. No. No és una paràbola sobre la solidaritat sinó sobre la previsió. D’aquelles deu noies, cinc van ser previsores i cinc no ho van ser i Jesús ho plantejava així als deixebles. Humanament és molt important ser previsor, perquè el qui preveu és el qui veu per endavant. Quantes vegades hi ha mares de família que em diuen: “jo quan em desperto el dilluns ja faig la previsió de tota la setmana”. Hem de ser previsors, ens hem de preparar perquè no som pas déus. Els nens i nenes a l’escola o a la catequesi, els adults en la formació permanent, en l’equip, els promesos per al matrimoni, els esportistes necessiten moltes hores d’entrenament, els músics, d’assaig. Els sacerdots també ens hem de preparar...