El cor m'ho diu
Estimats amics, una vegada en la paret del despatx del doctor Jubany, que és qui em va ordenar, vaig veure penjat un poema manuscrit de Joaquim Ruyra que em va agradar molt i que vaig pensar que era una bona meditació per aquest temps de Quaresma. Ara m’adono que aquest poema lliga misteriosament amb l’evangeli que aclamem de proclamar. Comença dient: Crec que Jesús és Déu, el cor m’ho diu i enamorat segueixo sa doctrina no vull saber la causa ni el motiu de res que hagi dictat sa veu divina. Vull creure refiat cluca la nina el cor rendit, l’enteniment passiu Senyor soc un infant aquí em teniu sols vostre mà de Pare m’encamina. Aquell dia, potser d’hivern o de primavera, no ho sabem, com el que estem vivint ara mateix, Jesús convida tres dels apòstols més difícils de convèncer, Pere, Jaume i Joan a fer una caminada i a pujar a una muntanya alta. I al Tabor no van pujar-hi com es puja avui amb uns taxis que van molt de pressa. Devien pujar-hi, segurament, ...