Jaume Aymar i Ragolta

En la solemnitat de l’Assumpció de Maria Antofagasta, Xile,15 d’agost de 2023 Estimats, el Magnificat de Maria parteix d’una experiència senzilla i emotiva: la trobada de Maria amb la seva cosina Elisabet i de la commoció d’ambdues. Com sabia Elisabet que Maria era la mare del seu Senyor que venia a visitar-la? Qui li ho havia dit? El mateix Joan, dins de les seves entranyes, que salta d’entusiasme, és el qui li ho havia anunciat. I com a resposta a l’admiració d’Elisabet, Maria proclama el seu cant d’entusiasme, de joia pregona, el que en diem el Magnificat. El Magnificat parteix de la humilitat: Maria se sent mirada en la seva petitesa. I malgrat la seva petitesa, o precisament gràcies a ella,   el Senyor ha establert amb ella la nova aliança. Les aliances de l’Antic Testament eren amb homes: Noé, Abraham, Moisès... la del Nou Testament és amb una dona senzilla, amb una noia del poble. Aquests dies, hem sentit que Déu ens havia portat al desert, a travessar a aquestes dis...

Sonet a la Germana Maria Dolors Sànchez Teixidor, Carmelita Missionera, badalonina, en el cinquantè aniversari de la seva professió. Barcelona, 3 d’octubre de 2015. Mn. Jaume Aymar i Ragolta   O quin goig seguir de Santa Teresa   la petjada humil i lluminosa   i passar tantes hores silenciosa   trasmudant en gaubança la tristesa!     Feres aquí tan bella comesa   com una mare tendra i afectuosa   i alhora prudent   i respectuosa   sempre vam trobar en tu una mà estesa.     Germana Maria Dolors ens plau   que arribis envoltada de devots   a l'àuria cinquantena dels teus vots.     Has seguit fidel el Pare Palau   no temis la intempèrie ni el desvari:   el teu segell romandrà al Seminari.

Homilia diumenge XV de durant l’any (12/07/15) Jesús va organitzar una missió popular i va enviar els dotze de dos en dos, perquè tingués força el seu testimoni. Aquests dies hem vist el Papa en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Tenia al seu costat el bisbe de cada lloc, com una actualització d’aquell mandat de Jesús “aneu de dos en dos”. El bisbe de Roma i el bisbe del lloc, units en comunió universal. Dos per un lloc. Marc subratlla l’autoritat sobre els esperits immunds. En la rel de tots els mals que rebaixen l’ésser humà hi ha la realitat d’un Mal transcendent superior a les forces humanes.   El metge sap que si vol combatre la malaltia no s’ha   de quedar amb els símptomes: ha d’anar d’anar a fons. Jesús va enviar els seus pobres: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit... Aquesta pobresa exterior era una invitació a confiar en la providència. Quan més pobres som externament, més rics interiorment. Els pelegrins que aquest estiu fan el camí...

Diumenge IV d’Advent Molts artistes han representat l’Anunciació a Maria. Molts menys l’Anunciació de Josep...A Roma, al monument de la Immaculada hi ha un baix relleu amb l’anunciació a Josep. Si important va ser l’anunciació a Maria també ho va ser la de Josep.   També ell va complir allò que Déu li demanava. Els missatges anaven al cap de la família a Josep. El seu matrimoni no va ser una imitació de matrimoni, com de segona categoria. Va ser una unió molt pregona, misteriosa, virginal, diferent però en profunditat.   Maria abandonava la seva llibertat en la llibertat responsable de Josep. No feia res sense ell, estaven units en una sola ànima, en una sola unitat: i allí va anar creixent el Nen Jesús. Hem de posar-nos al lloc de Josep.   En aquell temps el poble d’Israel la dona era propietat del marit, talment com un terreny, una casa, uns camps... És com si l’Àngel li digués allò que naixerà en el teu terreny és propietat teva. El missatge de Déu és molt ...

Homilia diumenge XXX de durant l’any Aquesta paràbola de Jesús és molt real i us pregaria que no penséssiu: “això és per als altres”. No: també és per a tu. També és per a mi. Si ens aturem un moment haurem de reconèixer que tots nosaltres també   hem pensat de vegades: “no sóc com els altres...”.   Molt sovint som temptats per la vanitat, de vegades ben subtilment. Ens agrada que ens alabin i fins i tot que ens adulin... Però   també és cert que de vegades ens sentim ben poca cosa com el cobrador d’impostos que “ni gosava aixecar els ulls al cel”. Santa Teresa deia que “humildad es andar en verdad”. Entre poc i massa. I el Senyor és pedagog perquè quan ens vantem massa, ens ve, no sabem com, una cura d’humilitat. Quan jo era capellà jove, no podia sofrir que la gent a missa s’assegués als darrers bancs. Pensava, i penso encara, que una assemblea dispersa no és assemblea ni és missa. Però amb tot, cada vegada més respecto aquells que seuen als darrers bancs… El...