Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge 19 de durant l’any Estimades germanes, estimats germans. Hi ha una relació estreta entre el discurs del pa de vida i un dels interrogants més punyents que a tots se’ns planteja, el més enllà de la mort. El que passa és que en el dia a dia, aquest interrogant ni ens el plantegem. Potser només ens el plantegem quan mor una persona estimada, o quan nosaltres mateixos hem passat una situació de perill. Per alguns la cosa està clara, no tot s’acaba aquí. Per alguns d’altres també està clara, tot s’acaba aquí. Molts d’altres, diuen, senzillament: no ho sé; ningú ha tornat per explicar-ho. I s’equivoquen. Perquè almenys un sí va tornar per explicar-ho: Jesús. I ens mou la curiositat quan hi ha testimonis de persones que afirmen haver retornat després d’haver vist llum, d’haver percebut un benestar, de sentir-se fora del seu cos. Com és que creiem en el testimoni d’aquestes persones que han difós científics com la Dra. Elisabeth Kübler Ross o el Dr. Manuel Sans i no acabem d...

Parròquia de Santa Maria, de Badalona 27 de maig de 2023 Benvolguts nens i nenes, pares, avis, padrins i familiars -alguns vinguts de lluny- catequistes, que importants que són els sagraments! Ho repeteixo: que importants que són els sagraments! Els sagraments són els dons, els regals que Déu ens fa. Avui us han fet o us faran molts regals, però   vosaltres nenes i nens, sou aquí, enmig del món, perquè els vostres pares us van fer el regal més gran, el de l’existència. Sense ells, sense la seva estimació, vosaltres no seríeu aquí, ni tan sols no existiríeu. Però és que els vostres pares tampoc no serien aquí si no hagués estat per l’amor dels vostres avis i àvies. Tots som enmig del món, gràcies a que algú abans que nosaltres alguns es va dir que “sí”. Doncs els sagraments son el regal que Jesús ens fa. Tots vosaltres heu rebut ja dos sagraments. El baptisme i la reconciliació. I avui rebreu un tercer sagrament, l’eucaristia. Quin dels tres és més important? Mireu, moss...

Corpus Christi 2021  Jesús envia dos deixebles que busquin el lloc on celebrar el sopar pasqual i els dona només una pista: trobareu un home que duu una gerra d’aigua, seguiu-lo... Qui era aquell home de qui parla Jesús? L’Evangeli no ho explica pas, però tot indica que el Sant Sopar es va celebrar en un context clandestí, de persecució. Sembla que els altres deixebles no pensaven ni a compartir la celebració pasqual amb Jesús; planava com una ombra la traïció de Judes, que era, en el fons, la traïció de tots els apòstols, desertors... La nova aliança, segellada amb el brindis de la seva sang, es feia en la intimitat del cenacle. Deia mossèn Josep Maria Rovira Belloso, teòleg de prestigi, que l’eucaristia és el més important del món. L’eucaristia és la penyora de la vida perdurable, del món nou que ha de venir. És un besllum del més enllà.   No és el sagrament dels purs, ni el dels qui ja ho tenen tot clar... És la fortalesa dels qui sovint dubtem i tenim el cor esquinçat. ...

En el comiat de mossèn Andreu Pasqual i Josa (*Barcelona, 26 de juliol de 1930- Tarragona, 9 de juny de 2019). Benvolguts nebots, renebots i besnebots de mossèn Andreu, feligresos de Santa Maria i d’altres parròquies, membres del patronat de la Fundació Roca i Pi, religioses i treballadors, senyor bisbe, vicaris episcopals, arxiprest , preveres i diaques que estem al vostre servei. Germanes i germans: Ens ha semblat que l’evangeli del rentament de peus –aquest quasi sagrament en l’Església primerenca- era el més apropiat per il·luminar la vida i l’obra d’un prevere com mossèn Andreu Pascual i Josa, rector d’aquesta parròquia durant vint-i-cinc anys, des del 1984 fins al 2009. I no sols perquè ell va tenir molts dijous sants per repetir-lo aquí en aquest mateix presbiteri, si no perquè aquesta actitud de servei silenciós i perenne el va acompanyar tots els anys del seu ministeri. A l’Andreu li agradava la reflexió que d’aquest text feia mossèn Jaume Serrano: “Jesús al ...

Diumenge XI de durant l’any (17/06/2018) Aquesta setmana han mort dos grans teòlegs catalans: mossèn Josep Maria Rovira Belloso i mossèn Manuel Claret. Tots dos professors de la Facultat de Teologia de Catalunya, tots dos pastors propers, tots dos amb una actitud d’escolta i de diàleg fecund amb la cultura contemporània. Mossèn Rovira Belloso, en un llibre titulat Qui és Jesús de Natzaret. Una teologia per unir coneixement i vida (Barcelona, 2005) parla de les dues paràboles de l’evangeli d’avui i escriu sobre la llavor que creix tota sola: “Com n’és de silenciós l’apropament i el creixement del Regne de Déu en nosaltres. I sobre la paràbola del gra de mostassa: Vivim una gran esperança, com n’és de petita la llavor! Com n’és de frondós l’arbre que acull els ocells!” Voldria aplicar aquestes dues paràboles a les famílies que tant va acompanyar mossèn Claret. I fer-ho en l’esguard de la trobada mundial que hi haurà a Dublín el proper mes d’agost. Efectivament a la família ...