Cinc anys de crisi
Diumenge XXI de durant l'any Fa cinc anys que ens va visitar la crisi. Cinc anys que va esclatar la bombolla immobiliària, que van començar a tancar empreses i comerços, que moltes persones joves i no tan joves van quedar en l’atur o van veure reduït el seu horitzó laboral. Cinc anys de retallades en temes tan sensibles com la sanitat o l’ensenyament. Cinc anys d’un desconcert creixent. Ja és impossible d’amagar el cap sota l’ala: la crisi és al carrer i és a casa nostra. Sense preveure-ho hem hagut d’estrènyer-nos el cinturó i hem hagut d’entrar per “la porta estreta”, la porta estreta d’un viure més sobri, més modest, més d’acord amb les nostres possibilitats reals. Cinc anys per comprendre que és hora d’emprendre un nou estil de vida. Cinc anys que ens donen l’oportunitat de mirar endins, de girar els ulls cap a Déu. Per això, benaurada crisi si ens purifica, si ens ajuda a valorar les coses que són realment importants: la vida, la família, l’amistat, la naturalesa,...