Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família 2025 A tota família hi ha ancians, hi ha adults i hi ha infants. Jesús diu que si no ens fem com infants no entrarem en el Regne del cel (Mateu 18,3). Des d’una lectura racionalista, aquesta és una afirmació paradoxal, perquè tots pensem que som o voldríem ser adults madurs i responsables i sembla que fer-se infant sigui fer una regressió.   Però evidentment aquest no és el sentit de les paraules de Jesús. A Catalunya ja diem que “infants naixem i infants tornem”. I és ben bé així i potser no està tan allunyat del que diu el Senyor, que fou mediterrani com nosaltres. Les persones quan ens fem grans ens anem tornant més necessitades d’afecte, com els nens i nenes, estem més en el nostre mon, sovint fantasiós, ens entotsolem com els nens quan juguen sols, fins i tot, físicament, ens anem reduint. Aquesta és una manera natural de fer-se infant. I, en cert sentit, pot ser també sobrenatural. Durant la missa del dia de Nadal, una anciana de la residè...

  Sonet amb estrambot de colors en el comiat del nostre germà Josep al cementiri de Montjuïc Barcelona, 14 de febrer de 2022   Forjador de somnis infatigable, per fi reposes al costat del pare, que el cel immens que a ambdós us empara us mantingui units, amb jou entranyable.   Ara del cel, Josep, tira’ns un cable, que el necessitem tots, germans i mare i els teus cinc fills, tan jovencells encara, ara orfes del teu posat afable.   De cara al mar del nostre bell cognom t’emportes murri els teus grans secrets: quan ja no es llegut de fer-te retrets.   Que Sant Josep de qui portes el nom t’ha regalat una mort quasi bella car, malgrat tot, has tingut bona estrella.   I les gavines que sotgen el port, pinten blaugrana la vida i la mort.

  Homilia Claraesperança 2021 Sant Jeroni de la Murtra 13 de juny de 2021 Avui festa de l’Immaculat Cor de Maria sentim que el cor de tantes mares bateguen a l’ensems amb el cor puríssim de la Claraesperança. Aquell cor que s’obrí a l’anunci de l’àngel. Aquell cor que bategava amb la visita de cada pastor i cada mag.   Aquell cor que tenia i té raons que la raó no entén, aquell cor de Maria que rumiava perquè el seu Fill s’havia portat així amb Ella i amb Josep. Aquell cor de deixebla que aprèn del seu propi Fill. Aquell cor traspassat al peu de la creu. Aquell cor que no es cansava d’esperar. Aquell cor que bategà amb força quan retrobà el seu fill Ressuscitat. Aquell Cor de mare, amb el qual bateguen els cors de tantes mares del món Mares solteres que lluiten totes soles per tirar endavant. Mares empresàries que concilien feina i família. Mares vídues que potser han vist doblar el seu dol amb la mort d’un fill. Mares abandonades als països d’origen pels seus ...

Diumenge Vè de Quaresma (18/03/18) Estimats germans i germanes, De vegades ens imaginem la vida de Jesús com una trajectòria rectilínia que va des del naixement a Betlem fins a la mort i la resurrecció a Jerusalem. Però si llegim atentament els evangelis veurem que no és així. En la vida del Senyor hi ha-humanament parlant- moments d’inflexió. Un d’ells és la mort del seu estimat cosí i precursor Joan el Baptista, en el moment de la seva frívola execució, Jesús, de dol, es vol retirar en un lloc apartat però les demandes de la gent fan que decideixi anar a anunciar-los el Regne i la conversió, prenent la torxa del Baptista i fent-la encara molt més lluminosa. Un altre moment d’inflexió és el diàleg de Jesús amb la dona sirofenícia, aquella que li va dir que també els cadells menjaven de les engrunes que queien de la taula... Jesús elogia la seva fe perquè eixampla per dir-ho així l’horitzó de la seva missió. I de parlar d’una missió a les ovelles perdudes d’Israel, Jesús...

Homilia Diumenge IV d'Advent (18/12/2016) Som a prop de Nadal i l’evangeli ens presenta una altra figura d’aquest temps, important i actual: sant Josep. Mateu presenta a Josep com a “just” és a dir sensible per a les coses de Déu (Larrañaga). Ell era, en paraules del salm 23 que hem cantat, l’home “de cor sincer i les mans sense culpa”. Un bon dia va arribar a Josep –no sabem com- la notícia, potser la sospita, que Maria estava en estat. Davant de l’opinió pública, una de les humiliacions més grans per un espòs en la vida social és el fet, o el rumor que la seva dona li és infidel.  El llibre del Levític preveia el que calia fer amb les adúlteres: divorci automàtic, gran escàndol i una pluja de pedres... L’oportú anunci de l'àngel a Josep es produeix dins d'un somni i comporta un triple missatge, ben actual: “No tinguis por”. Missatge comú a l’anunci de Maria. Missatge reiterat pels àngels als pastors, missatge de resurrecció. Han passat dos mil anys i continuem...

Diumenge cinquè de Quaresma 13/03/16 Diuen que si Sant Josep hagués acusat Maria d’adulteri, la Verge també hagués pogut ser lapidada. La trobada de Jesús amb la dona adúltera, doncs, devia ressonar especialment en el cor del Senyor.  La lapidació és un mitjà d’execució molt antic: consisteix que els assistents tirin pedres contra el reu fins a matar-lo. Com que una persona pot suportar cops forts sense perdre el coneixement, la lapidació pot produir una mort molt lenta. Dissortadament encara avui al món la lapidació continua: aquest procediment tan cruel està localitzat en països d’Àfrica, d’Àsia i d’Orient Mitjà, on es castiguen les persones que mantenen relacions sexuals il·lícites. La majoria de les víctimes de lapidació del món són dones. Aquesta tendència es pot veure clarament a Iran on 7 de cada 10 persones que esperen ser lapidades són dones, segons Amnistia Internacional. Quan aquells fanàtics porten al Mestre la dona sorpresa en adulteri, Jesús té la sang freda d...