Jaume Aymar i Ragolta

Estimats amics, la mort és una evidència. La resurrecció és objecte de fe. Però Jesús no s'identifica només amb la resurrecció. S'identifica amb la resurrecció i amb la vida. Parla de dues coses, de la vida i la resurrecció.  Ahir al matí la Montserrat, després de gairebé dos anys que no s'havia pogut expressar amb paraules agonitzava. A la seva cambra vam celebrar l'eucaristia, Hi havia llàgrimes serenes als ulls dels seus. Era una dona creient, una mestra que ens estava donant al llit de mort la seva darrera lliçó: la de la ciència del patir. Havíem tingut llarg temps per preparar-nos pel seu comiat. Ahir mateix a la tarda, em comunicaven la seva mort. A molts pobles, històricament, quan algú agonitzava s'anava a buscar el sacerdot perquè li administrés els darrers sagraments. Dir que havia vingut el capellà era sinònim que estava a punt d'expirar. I la unció dels malalts esdevenia l'extremaunció. Però com reacciona el Senyor davant de la malaltia de Llàtz...

Homilia diumenge primer d’Advent 30/11/2014 “O si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostra es fonguessin les muntanyes!” Aquestes paraules amarades de poesia del gran profeta Isaïes que hem escoltat avui, primer   diumenge d’Advent, van inspirar aquelles del venerable Torras i Bages a la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, quan li demana “aquella fe que abaixa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida.” En tots dos casos les muntanyes representen les dificultats. I en tenim moltes i de vegades ens semblen molt altes. Dins i   fora. Però per altes que siguin les muntanyes no estem sols. Aquest cel esquinçat ens parla de la revelació, ens parla de la possibilitat de veure Déu en el rostre del germà. Això és propi de tot temps, però ho és especialment també d’aquest Advent que anirem aprofundint el misteri central de la nostra fe, que és el misteri de l’encarnació, del Déu proper que s’ha fet un de nosaltres. “Destil·leu cels la...

La Resurrecció de Jesús es va produir en el silenci de la matinada. No se sap l’hora. No hi havia testimonis, perquè els guardes van caure a terra, com morts. No se sap l’hora del naixement de Jesús, tampoc no se sap l’hora del seu naixement a la Vida Eterna. “Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts! Hi ha alguns indicis com el sepulcre buit (que impressionant és entrar-hi encara avui!) el fet que aquells homes, els apòstols, esporuguits i dispersos es tornessin a reunir i anunciessin arreu que ell era viu. Un altre indici lluminós és el pas del dissabte al diumenge. Benet XVI en el seu recent llibre sobre Jesús de Natzaret (Encuentro, 2011) exposa que donada la importància que tenia a l’antic Testament el dissabte “només un esdeveniment que s’hagués gravat en les ànimes amb una força extraordinària podria haver suscitat un canvi tan crucial en la cultura religiosa de la setmana” i afegeix “per a mi el Dia del Senyor que distingí la comunit...