Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge IV de Quaresma Intencions: Josep Maria Padrós Cuyàs. Les seves cendres foren dipositades ahir a l’ermita de Sant Onofre que tant va estimar i que tant va contribuir a la seva restauració. Preguem per l’Antonio, desaparegut fa uns dies a la zona de Llefià. Entre els malalts que ens demanen la nostra pregària   recordem el germà del Magallanes Espinosa, per l’Andrea, per la Montse Comte, per la Maria Fèlix, pel Jordi i el Josep Lluís, pel Jordi Nadal. Per la pau del món i perquè cesi l’estupidesa i l’espiral de la violència. Pels fruits de la trobada d’ecoparròquies que va celebrar-se ahir a Badalona i que va culminar aquí a Sant Jeroni.   Estimats germans i germanes, Tots tenim en ment el Pantocràtor de Taüll. En el llibre obert es llegeix en llatí : “JO SÓC LA LLUM DEL MÓN”.   En unes societats rurals com aquelles, amb fam, mortaldat infantil, manca d’higiene, guerres, com devien impressionar i consolar entrar en aquelles esglésies pintades...

“ I vaig sentir d’una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i ens pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l’últim dia ” És una peça, talment una reflexió filosòfica sobtada, que la Mercè Rodoreda introdueix com una pedra preciosa a la Plaça del Diamant. És d’alguna manera el meu sentir d’avui, que percebo d’una manera forta el pas del temps, el temps dintre de mi. Tinc la certesa que la majoria de vosaltres una o altra vegada us ha passat el mateix...Diuen que quan un és feliç el temps passa de pressa. I quan...