Jaume Aymar i Ragolta

Dol i cant El salm que hem cantat és difícil: sona a maledicció. Però si el posem en el seu context, no ho és tant. Aquest salm és la resposta a la primera lectura que parla de la ruïna de Jerusalem sota Nabucodonosor i de la llarga i penosa deportació dels jueus a Babilònia. Uns passatges històrics que es llegien en clau religiosa. Com podien cantar aquells exiliats si estaven vivint el dol d’haver hagut de deixar la seva pàtria? Penso en la sort de tants emigrants forçats d’avui. Molts d’ells, no canten, no poden cantar, se’ls fa un nus a la gola perquè no poden oblidar la seva terra ni la dona i els fills que potser hi ha deixat. I a aquells emigrants hebreus que no cantaven la pàtria del seu cor, els babilònics els deien, potser irònicament: “És que heu oblidat la vostra terra, que ja no en parleu?” I la seva resposta decidida, era: “de cap manera!”, “Si mai t’oblidava, ciutat santa de Jerusalem, que emmudeixi... que se’m encasti la llengua al paladar...” Parlant de la ruïna d...

 Danseu ruïnes de Mosul Déu vos guard. Un professor amic de 84 anys, que es manté lúcid i actiu, em deia que ell que té la mateixa edat de Francesc, no hagués estat capaç de fer un viatge com el que ha fet el Papa aquests dies a l’Iraq. Ens ha impressionat de veure les imatges del Papa visitant les ruïnes de Mosul, refermant que la fraternitat és més forta que el fratricidi. Ens venia a la ment aquell passatge del profeta Isaïes: “Danseu, ruïnes de Jerusalem”, una imatge sorprenent. Els pessebres antics sovint situen el Naixement dins d’unes ruïnes. Ell mateix, en les seva carta apostòlica sobre el Pessebre, explica que el paisatge del naixement de Jesús sovint està representat per ruïnes de cases i de palaus antics, que en alguns casos substitueixen la gruta de Betlem i es converteixen en estada de la Sagrada Família. Diu que aquestes ruïnes semblen estar inspirades en la Llegenda Àuria, el llibre del dominic Santiago de la Voràgine del segle XIII que ha estat motiu d’inspiració...