Jaume Aymar i Ragolta

  El cos i la sang de crist 2022 La primera eucaristia tingué lloc en un context molt difícil, de persecució. Perquè Jesús els havia indicat que volia celebrar el sopar a ciutat, a la casa d’un personatge anònim, que l’evangeli ni cita. Era una sala ben arreglada, però recòndita, hi planava la traïció de Judes. Allí al cenacle, es posa en relleu que Jesús percep, la incomprensió  dels deixebles i la imminència del procés i  la mort. I no obstant tot això Jesús ha volgut organitzar una festa que ha preparat llargament. I una festa destinada a ser perpetuada pels segles dels segles. Una festa que va acompanyada d’un missatge d’amor abnegat totalment oposat a la revenja. No és sols l’aliment bàsic (el pa) si no també l’aliment festiu (el vi). Diuen els biblistes que Jesús al Sant Sopar no va dir exactament “això és el meu cos”, “aquesta és la meva sang”, si no que va dir “això el meu cos”, “aquesta, la meva sang”. El verb “ésser” és propi de la nostra mentalitat occidental...

Estimats germans i germanes, Una salutació cordial a Marisa Canduela, responsable a Espanya de la Fraternitat Missionera Verbum Dei que ens acompanya aquests dies i també a tots els qui d’aquí o de lluny estant us uniu a aquesta celebració dominical.   Avui Jesús a l’evangeli ens ha convidat a passar a l’altra riba. Què és aquí i ara per nosaltres aquesta “altra riba”?   Jo crec que és l’etapa nova que comença després aquest temps llarg i dolorós de tempesta d’un any i mig, on hem après també tantes coses.   Aquesta sacsejada que a molts ens ha fet canviar i que ens hàgim plantejat i ens estiguem plantejant moltes   realitats fondes: la vida, la salut, la mort pròpia i dels estimats, el ritme de treball, la responsabilitat... intentant de donar-los resposta personalment, familiarment, com a grups i com a parròquia. En les nostres vides hi ha un abans i un després del coronavirus. Què hem après? Potser a bregar amb més força, a estar llargues hores sols, a descob...

Homilia diumenge XXXIII (19/11) La dona forta té un protagonisme gran en la primera lectura. També a la segona, Pau compara la segona vinguda del Senyor i el trasbals que suposarà amb els dolors de la mare quan infanta, que en el seu temps, eren molt més intensos i generalitzats. Però és una visió consoladora, entendre que els sofriments del món present són el signe d’un nou part... I encara que explícitament a l’evangeli Jesús no parli de la dona, és evident que les dones per la seva mateixa naturalesa, solen ser molt bones administradores. Però aquest evangeli dóna una lliçó encara més profunda. Ens ajuda a conèixer millor a tots, homes i dones, com és Déu, el rostre de Déu. El tercer  personatge de la paràbola, el que només havia rebut un milió, té una imatge distorsionada del seu senyor: “sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat.· I davant d’aquest Déu esdevé poruc. Probablement sí que aquell senyor era exigent, però no és veritat que no hag...

Para comprender la Basílica Sagrada Familia de Barcelona hay que tener presente que toda la obra de Antoni Gaudí tiene un sentido alegórico y una riqueza de simbolismos tal que necesita de guía o acompañante. Él mismo arquitecto se prestó en vida muchas veces a enseñarla a personas de todo el mundo. Ofrecemos diez claves para su lectura: 1.- La Sagrada Familia exteriormente es una montaña. En efecto, sus altas torres de piedra evocan de alguna manera los peñascos de Montserrat. Este efecto todavía será más visible cuando el templo se complete y pase de las 8 torres que están edificadas en este momento, a las 18 que debe tener en el futuro: los 12 apóstoles, los 4 evangelistas, la Virgen María y el Salvador. Gaudí prefirió que se rematasen las torres de las fachadas antes que la bóveda, para evitar que el templo quedase cubierto pero inacabado. 2.-Los cristianos, cuando pensamos en la Sagrada Familia espontáneamente nos imaginamos el hogar de Nazaret: Jesús, María y José. Sin embargo el...