Jaume Aymar i Ragolta

Sonet, amb estrambot esperançat, en la darrera epifania de bellesa de la germana Maria Regina Governa Julià. Monestir de Sant Benet de Montserrat, vigília de Reis de 2025.   Has governat la teva vida, Regina amb seny, creativitat i parresia i ara t’adorms en braços de Maria sotjant ja la resplendor divina.   Clous una llarga vida benedictina: t’has donat a tots amb fe i amb valentia i en la nit transparent de l’Epifania. ets un estel rutilant que tragina.   El teu art és el d’una nena gran que mai no ha perdut el seu cor d’infant i que ha sembrat arreu belles llavors.   Ja li has obert a Jesús els teus tresors? Un calze, una patena, l’amistat i una vida pastada en la santedat.   No ploren les cloques de Montserrat canten, perquè a la meta ja has arribat.  

Ahir, juntament amb mossèn Andreu Oller i amb el seminarista Pau Manent, vam veure arribar els mags prop del Pont del petroli de Badalona. Es palpava l’emoció de la gent i de la mateixa alcaldessa, Dolors Sabater quan va fer el discurs de benvinguda. Precisament el terme Epifania es referia a l’arribada d’un rei a la ciutat. Era bonic de veure els pares amb els fills a les espatlles, els avis amb els seus néts, molta gent diversa aclamant els mags, sense saber massa per què, però intuint que darrera d’aquest espectacle hi ha quelcom molt nostre. Els mags vénen a adorar Jesús. L’amic Ignasi Carbonell, monitor de la Catedral de Barcelona, ens ha envia un missatge sobre la historicitat dels mags d’Orient. Cita que l’any 1915 durant unes excavacions a Sippar una ciutat situada  la Mesopotàmia (l’actual Iraq), entre els rius Èufrates i Tigris,  a uns cent quilòmetres al nord-est de Babilònia, un grup d’arqueòlegs anglosaxons i alemanys trobaren unes taules de fang escrites en...

Homilia en l’Epifania del Senyor 2017 Avui és el dia de Reis. Un dia que els nens i nenes prenen un gran protagonisme. Jesús ens ha dit que si no ens fem com ells no entrarem en el Regne dels Cels. Què hem d’imitar dels infants? La seva innocència, la facilitat de riure i de plorar, de meravellar-se, de fer les paus amb rapidesa, de viure l’instant present (per als infants només hi ha dos temps “ara” i “no ara”). I sobretot els nens i nenes són capaços de jugar. Els adults hem perdut força aquesta capacitat i el joc es converteix sovint en una caricatura del joc veritable, que és dinàmic, creatiu, participatiu... Tota edat és bona per jugar. Recordo unes fotografies de Pau Casals, el gran compositor, ja ancià, corrent per la platja amb un estel. Però l’Epifania és també un motiu de reflexió i d’acció de gràcies. El camí en la fe ens demana avançar en la foscor cap a una estrella. L’estrella apareix per guiar els cercadors de Déu. Seguir l’estrella vol dir sortir d’un mateix i a...