La fe de la Nit
Epifania 2013 El poeta Joan Maragall en els seus goigs a la Mare de Déu de Núria, diu: “deu ànima a les tenebres/deu-nos la fe de la nit”. “La fe de la nit”, quina expressió tan bonica i tan exacta. Sovint caminem en la foscor i, de sobte, en el nostre firmament hi brilla una estrella. Com va brillar una nit sobre aquells savis d’Orient. Els mags s’havien posat d’acord i sota el seu guiatge van anar a trobar al Rei de Reis. I en arribar a Jerusalem fan una consulta a un home especialment cruel i sagaç, el rei Herodes. El rei que amaga sota el seu fals interès per l’Infant, la por que aquell rei dels jueus que acaba de néixer li arrabassi el tron. L’ambició de poder l’encegava. Com continua encegant els poderosos de la terra. Però Jesús no volia cap poder humà, ni la seva missió era enderrocar cap sobirà del seu tron encara que fos corrupte. En tot cas seria el mateix món nou que anunciaria el Messies el qui a la llarga tot ho trastocaria. Recordem que Maria canta al Magnífica...