Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XIV de durant l’any Jesús era un treballador manual. Quan Antoni Gaudí va fer la façana del Naixement hi va voler posar una imatge que ell anomenava “El fusteret” i a la qual tenia molta devoció. Representa un Jesús jove, treballant activament a la taula de fuster del seu pare i amb una abella sobre el cap que és el símbol de la laboriositat.   Gaudí volia mostrar de manera perenne als treballadors d’aquell barri del Poblet, que Jesús havia estat un treballador com ells. Però aquelles mans treballadores són també mans miraculoses. Només si sabem tractar bé les coses de cada dia, sabrem tractar bé les persones. Un dels sants més admirats per molts és fray escoba (Sant Martí de Porres), perquè sabia escombrar amb humilitat el seu claustre, sabia tractar amb dolcesa els seus germans. Les mans treballadores de Jesús, eren també “mans miraculoses”. Ens ho ha dit el salm: tenim els ulls posats en el Senyor com l’esclau o l’esclava es fixaven en les mans dels seus ...

Homilia del diumenge XXV de durant l'any A l’evangeli hem vist la magnificència de Déu: és més important el treball a la vinya que el salari que es pugui percebre. Em venia a la ment la vella contalla d’aquells constructors que estaven bastint un mur. Un vianant i li pregunta a un: “què fas?” i ell li respon: “que no ho veus?: m’estic guanyant la vida”, li pregunta a un altre “què fas?” i li contesta: “que no ho veus: estic fent el meu ofici” i encara li pregunta a un tercer, “què fas?” i ell li diu sàviament: “Que no ho veus: estic construint una catedral!”. Els dos primers feien la feina perquè tocava, el tercer sabia que estava col•laborant en un gran projecte. La motivació és molt important. Aquells treballadors van anar a la vinya decidits perquè els convocaven. No hi van pel salari. Els que hi anaven només pel salari, mesquins, se sorprenen de la magnanimitat del Senyor. “Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus”, ens ha dit la primera lectu...