Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes, Bona festa major! Els carrers de la nostra ciutat bullen de tantes persones vingudes d’arreu. Molts no saben què celebrem ni qui és la Mercè. Però se sumen a la festa, la necessiten, perquè la festa és la manifestació de la joia de viure... I aquí en el redós de la Basílica, en aquest capvespre, l’evangeli ens acaba de recordar que Jesús va fer el seu primer miracle públic, precisament en el context d’una festa de noces.   Al país de Jesús, els casaments, aleshores, eren molt celebrats. Avui, dia de festa major a Barcelona, alguns hem vingut als peus de la Mare de Déu de la Mercè per demanar-li un miracle, per demanar-li que intercedeixi perquè el Senyor intervingui de manera miraculosa en les nostres vides. Potser per la guarició pròpia o d’una persona estimada, potser perquè cerques feina i no en trobes, potser perquè estàs de dol per la mort d’un ésser proper o perquè has hagut de deixar la teva pàtria, potser perquè estàs vivint una situació familiar

  Diumenge XXV de durant l’any. En la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè Diumenge XXV de durant l'any Estimats germans i germanes, aquest diumenge celebrem la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona -de la ciutat i de l’arxidiòcesi des de 1868, i  també de la Província Eclesiàstica de Barcelona. La darrera vegada que la Mercè va caure en diumenge va ser el 2017 i no tornarà a caure en diumenge fins el 2028, Déu ens faci la gràcia de ser-hi encara i, si no, de celebrar aquesta festa tan nostra en el Cel.  També aquí a Badalona Maria és invocada sota aquest bella advocació: al carrer de la Mercè, al centre de la Ciutat, hi ha una capelleta de carrer amb la imatge de la redemptora de captius; sovint hi passem sense alçar gaire la vista enlaire, però hi és i ens protegeix. Per fomentar entre nosaltres aquesta bella advocació, hem posat avui aquest quadre de la Mercè que és també una de les primeres advocacions marianes d’Amèrica. Tot dinant amb l’Andr

Estimats germans i germanes, Aquest evangeli d’avui culmina la conversa del Mestre amb els seus deixebles a la caseta de Cafarnaüm. Aquella casa dels germans Simó i Andreu i les seves famílies on el Mestre va viure temporades. Tot fa pensar que l’ensenyament de Jesús sobre el perdó il · limitat anava adre ç at als mateixos deixebles que entre ells tamb é vivien gelosies i desigs de revenja. “ Setanta vegades set ” , aquesta expressi ó de Jes ú s s ’ inspira en un personatge b í blic, for ç a desconegut per la majoria nosaltres ,que es troba en el llibre del Gènesi (4,24) Es deia Lèmec i era prou conegut entre els juesu.. Un dia Lèmec va dir a les seves dues dones: He mort un home que m'havia malferit, he mort un noi que m'havia donat cops. Caín serà venjat set vegades, però Lèmec ho serà setanta-set. Lèmec doncs era un arquetipus d’home violent que prometia venjar-se setanta-set vegades de les injúries rebudes. Jesús oposa a la venjança   indefinida de Lèmec l’absolut del p

Homilia en la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors Santa Maria de Badalona, 15 de setembre de 2023 Estimat prior, Joan Rosàs, congregants dels Dolors, germans i germanes, tots. “Soc immensament feliç!”. Aquestes paraules les deia un jove de vint-i-sis anys al seu pare quan anaven d’excursió aquest estiu pels Picos d’Europa i s’havien perdut.   Passada una estona, quan buscaven la sortida, en una zona molt perillosa, es produïa la catàstrofe: el jove queia per un abisme de 6o metres i el pare intentava en va salvar-li la vida. Tràgic. La mort d’un fill. Per uns pares la mort d’un fill és el dol més gran que es pot imaginar. Us heu preguntat mai perquè a Espanya el dol és negre? Ve del temps dels Reis Catòlics, quan Isabel i Ferran van perdre el seu únic fill baró, el príncep Joan que, en cas de ser rei, hauria regnat a Castella i a Aragó i per tant, hauria estat rei dels regnes peninsulars i de més enllà de la península, el que després s’anomenaren “les espanyes”. El jove te

  Diumenge XXIV de durant l’any     “Sobre teu Jerusalem he apostat sentinelles” aquesta antífona, extreta del profeta Isaïes, la sentim cantar sovint des del Monestir de Montserrat per ràdio Estel, a Laudes. Fixeu-vos que la canten els dies que es fa memòria d’algun sant. Encara que no hàgim pogut mirar el calendari i no hàgim vist quin sant toca, els qui preguem amb la ràdio, que som molts, ja endevinem que aquest sant deu ser un pastor. És en plena coherència amb les paraules d’Ezequiel. A tu fill d’Adam t’he posat de talaia a la casa d’Israel. Té el mateix sentit. Els bisbes, els preveres, els diaques hem de ser sentinelles: hem de vetllar, hem d’estar atents. De vegades hem de fer un crit d’alarma, però sempre amb la sol · licitud del bon pastor del Nou Testament. Igualment les mares i els pares de família, que sempre esteu vetllant...   “No em demaneu compte de la sang que he vessat” diu el salm penitencial per excel · l è ncia el Miserere, el salm 50. I la Gertrudis Fulq

Homilia diumenge XXI de durant l’any A Diuen que la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos. Fa poc que parlava amb un jove de 26 anys. De petit l’havien ridiculitzat i encara porta a dins aquesta ferida, però malgrat tot, vol tirar endavant. No hi pensem, però quantes vegades una paraula inoportuna, un acte de frivolitat pot tenir conseqüències doloroses, que poden durar anys...! Quelcom semblant va passar amb el profeta Jeremies se sentia ridiculitzat, tothom es reia d’ell, fins i estava decidit a no profetitzar més, però sent en el seu cor la paraula de Déu que crema i vol seguir endavant de totes, totes.   Perquè sentia que l’amor de Déu és un valor més gran que la vida, com hem proclamat en el salm. Jesús tracta Pere de Satanàs, adversari... És una expressió molt forta, que no fa servir ni per als fariseus, ni per als mestres de la llei. I Pere el vol dissuadir pensant fer-li un favor. És la tendència que moltes vegades és la nostra mateixa tendència. Davant del pl